Ens veiem la setmana que ve» és la frase més repetida els dijous al matí a la plaça d´Europa de Manresa. Ahir no va ser una excepció. Els responsables de les parades del mercat de flors i plantes, que fa vint-i-dos anys que funciona, expliquen que els clients solen repetir. «Veus aquella dona que porta un carro vermell? Doncs ve cada setmana», diu Senén Baena, encarregat de la parada de plantes.

Hi ha un ambient familiar, de qui està acostumat a trobar-se tots els dijous amb la mateixa gent. La clientela passeja, observa i remena. Montserrat Bosch, responsable de la parada de flors, explica que la majoria són dones de mitjana edat, tot i que també hi ha més gent jove de la que es podria pensar. S´hi veuen parelles que busquen plantes d´interior, un costum que s´havia perdut i que s´ha tornat a posar de moda fa poc, diuen. I és que, igual que en el sector tèxtil, en les plantes també hi ha modes. «Puntualment n´hi ha que es venen més, però nosaltres intentem portar una mica de tot perquè hi hagi varietat i tothom trobi el que vol», explica el responsable de la parada de plantes. De totes maneres, hi ha clàssics que es venen sempre: «els geranis, sigui l´època que sigui», coincideixen Baena i Bosch.

Hi ha gent que, fins i tot, es desplaça des d´altres punts de la comarca per comprar en aquest mercat. «En vénen des de Santpedor i Navarcles», comenta Baena. La pregunta estrella? Una planta que aguanti durant tot l´any, diu un dels treballadors rient.

Entre els encarregats de les parades hi ha veritables experts en la matèria que han dedicat tota la seva vida a les plantes i les flors, però que, sorprenentment, reconeixen no tenir-ne a casa seva: «el sabater és el més mal calçat», apunta un d´ells.

Actualment, tan sols queden dues de les quatre parades que hi havia hagut a la plaça d´Europa fins fa dos anys. «Menys al que ven pa, a tots ens han afectat els anys de crisi», lamenta Baena. Tant ell com Bosch es desplacen a Manresa des de Terrassa, on tenen la residència. La jornada comença a quarts de 4 de la matinada, quan carreguen el camió i comencen la ruta cap a la capital del Bages. A les 6 comencen a muntar les parades.

«Hi sóc des del primer dia», contesta Bosch en demanar-li pel temps que fa que munta la parada a Manresa. Ja fa vint-i-dos anys, per tant, i reconeix que se sorprèn que hi hagi gent que no en sàpiga res. «Que per molts més anys puguem ser aquí!», exclama la florista.

Un treballador reflexiona sobre per què sempre hi ha gent: «hi ha persones que necessiten fer un cafè cada dia, i altres necessiten comprar plantes cada setmana».