Manresa ha reiniciat tímidament les seves relacions institucionals amb la ciutat occitana de Narbona, al departament del Llenguadoc-Rosselló. Hi va mantenir una estreta relació als anys 90 durant l'etapa de Juli Sanclimens (CiU) a l'alcaldia de la capital del Bages, que a poc a poc es va anar apagant. Ara torna a sortir.

Recentment, la tinent d'alcalde i regidora de Dinamització Econòmica i Participació, Mireia Estefanell, i el regidor de Turisme i Festes, Joan Calmet, van ser a la població francesa convidats per l'Ajuntament durant un festival de música i història en el qual va participar el music igualadí Jordi Savall. Estefanell i Calmet van ser rebuts pel tinent d'alcalde de Patrimoni i Cultura de Narbona, Yves Penet, i el responsable de Turisme, Relacions Internacionals i Festes, Evelyne Rapinat. Els representants dels dos consistoris van poder contrastar els punts en comú de les dues ciutats.

Aquests punts en comú són els que van fer que l'any 1989 Narbona participés com a convidada d'excepció als actes dels mil cent anys de Manresa. Tot va venir a tomb d'un dels primers documents oficials coneguts en el qual hi ha constància escrita de l'existència de Manresa i se n'esmenta el nom. Es tracta d'un escrit de l'arquebisbe Teodard de Narbona, del qual depenien els bisbes catalans, on parla de Manresa com a ciutat i atorga al bisbe Gotmar el tractament de bisbe ausonenc i manresà.

Va ser l'excusa per convidar l'alcalde de Narbona, llavors Hubert Mouly, a participar a l'acte central dels mil cent anys de Manresa, i ja es va començar a parlar de poder tirar endavant intercanvis culturals i econòmics.

El fil a l'agulla es va començar a posar el setembre del mateix any, quan una delegació manresana encapçalada per Sanclimens va tornar la visita a Narbona. Per cert, una ciutat amb més de 2.130 anys d'història.

Contactes regulars

El 1990 els alcaldes de les dues poblacions van signar un protocol d'amistat i cooperació.

A partir de llavors els contactes i intercanvis entre les dues ciutats van ser força regulars. Joves francesos van fer pràctiques a empreses de Manresa, fet que es va repetir entre estudiants i esportistes de les dues localitats; la capital del Bages va tenir un lloc destacat a la Fira de Primavera de Narbona; la de Narbona a l'ExpoBages; hi va haver agermanament entre els col·legis d'advocats de les dues poblacions; i el setembre del 1992 120 artistes de Manresa es van desplaçar a la ciutat occitana per prendre part en una mostra cultural de dansa, música, fotografia i escultura.

Va ser un veritable desembarcament manresà a Narbona, que, tanmateix, no va tenir visita de tornada malgrat que s'havia anunciat. Segons va explicar aleshores l'Ajuntament, primer va ser per un problema pressupostari, i després el govern municipal va canviar de mans i els contactes no van continuar.

Altres continents

A partir d'aquí, a poc a poc i com qui no vol la cosa, la relació es va anar extingint. Les mirades es van fixar en un altre continent i en un altre tipus de relacions: les solidàries. Sanclimens i el llavors regidor socialista a l'Ajuntament i cap de l'oposició Jordi Valls (aquell mateix any va ser escollit alcalde) van visitar la població senegalesa de Bambylor, on l'Associació Unesco de Manresa hi mantenia vincles de col·laboració des de feia temps.

La visita va durar quatre dies i mig que van donar per a molt: recepcions oficials amb les autoritats de Dakar, la capital, i de Bambylor, reunions de treballs, la inauguració d'un casal de joves que es va construir amb la col·laboració de la Unesco i amb la participació de voluntaris manresans, i fins i tot el bateig d'un carrer amb el nom de Juli Sanclimens. A Manresa també hi ha el carrer Bambylor.

Sovint, la història es repeteix i s'ensopega dos cops amb la mateixa pedra. Com en el cas de Narbona, la relació també es va anar apagant fins a quedar en no-res.