"Endavant, tots junts: Xo-co-la-ta. Pa. Xo-co-la-ta. Pa. Xum. Xum", eren els crits d'Ernest Larroyo, impulsor de la Trobada de Bateries de Manresa, que enguany ha arribat a la seva 8a edició. En un dels primers actes de la festa major de la capital del Bages, Larroyo animava el públic a entrar a formar part de l'espectacle. Els espectadors imitaven el ritme i el so de les bateries amb la boca, i els músics contestaven amb platets i caixes.

És un dels molts exercicis que van practicar a l'esdeveniment que va omplir la tarda-vespre d'ahir la plaça de Sant Domènec de ritme i de centenars de persones. La pluja, present les primeres hores de la tarda, no va poder esguerrar la música. Així, al centre de la plaça es van col·locar com a protagonistes les 17 bateries vingudes de Puig-reig, Navarcles, Súria, el Pont de Vilomara, Tordera i Manresa. En principi n'havien de ser 27, però per diferents motius, a última hora, van haver-hi una desena de baixes. "No hi ha cap problema, faríem soroll encara que només fóssim 5", declarava Larroyo.

Per al director, la Trobada és una oportunitat per donar a conèixer l'instrument, molt desconegut, a un públic general, no especialitzat en música. Per això, una part molt destacada de l'espectacle consisteix, cada any, en exercicis didàctics, on participen els músics i també el públic. Guiats per Larroyo, els músics s'encarregaven d'executar els ritmes: "ara bombo, goliat i caixa en aquest ordre", deia el director a la seva particular orquestra. En sentir-ho, el públic aprenia com funciona la bateria i el so i les particularitats de cada element. A més, també participaven seguint el ritme amb la boca i amb les mans. I, fins i tot, amb la bateria: en un moment de l'acte els músics van aixecar-se del seient per oferir-lo a diferents voluntaris que es trobaven entre els espectadors. Una olla de grills molt animada. "No saben tocar però s'ho passen molt bé, i això és el més important. La bateria és un instrument amb el qual tothom s'atreveix molt, perquè només consisteix a seguir el ritme! Està bé tenir ganes d'intentar-ho", assegurava Larroyo.

Els diàlegs entre bateries i l'actuació de la manresana Berta Sala al piano i la veu amb la cançó Imagine de John Lennon i l'acompanyament de les bateries van acabar d'arrodonir-ho

Els nens, els protagonistes

El públic més entregat era la canalla, que sumava un percentatge important del públic. Des de dalt de l'escenari observaven les bateries i picaven de peus sense parar, intentant seguir el ritme. "Nosaltres venim perquè als nens els encanta. Som uns espectadors fidels des de fa anys", afirmava Mònica Castro, del públic. D'altra banda, hi havia els que feien ambient de festa major.