El teatre Conservatori estrena aspecte renovat

Ja han finalitzat les obres de reforma del sostre i dels cel rasos de les llotges de les diverses plantes

25.08.2016 | 07:34

Aquesta setmana han finalitzat les obres de reforma al Teatre Conservatoride Manresa, coincidint amb l´aturada de l´activitat al recinte durant els mesos d´estiu. L´actuació ha consistit en el reforç integral del sostre de l´equipament, l´enderroc dels cel rasos de les llotges de les plantes 2a, 3a i 4a, que fins ara eren d´encanyissat, i la reposició total d´aquests falsos sostres per plaques de guix laminat. Tots aquests sostres es trobaven en un estat de conservació precari.

Aprofitant aquesta actuació per tal de garantir la seguretat, s´ha aprofitat per pintar el teatre: concretament s´han reparat algunes esquerdes amb massilla i s´ha repintat el sostre, el paviment, els paraments i els balcons. El teatre no s´havia pintat des de fa 18 anys, quan es van canviar les butaques de platea. En aquesta ocasió s´ha triat un color gris verdós, que substitueix el vermell-granat dels darrers anys i que és similar al color originari de l´equipament. Queda pendent fer, els propers dies, la col·locació de les tires de led per senyalitzar els passadissos, i l´enllumenat d´emergència. També s´ha netejat i reposat les bombetes foses de la gran aranya i les làmpades de les llotges.

La presentació dels treballs de millora del Teatre Conservatori s´ha fet aquest migdia i ha anat a càrrec de l´alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el regidor de Planejament i Projectes Urbans, Marc Aloy; la regidora deCultura, Anna Crespo; el gerent de Manresana d'Equipaments Escènics, Jordi Basomba; i el representant d'Amics del Conservatori Joan Vilà. Hi ha assistit també a l´acte una bona representació de persones i entitats vinculades a Amics del Conservatori i al món cultural manresà. En l´inici de l´acte, s´ha aixecat el teló per significar l´estrena de les millores a l´equipament.

Totes les persones que vulguin conèixer de primera mà el resultat de les actuacions podran participar a la jornada de portes obertes, que tindrà lloc aquest mateix dijous, entre les 6 i les 9 del vespre, amb la col·laboració d´Amics delConservatori. Al mateix temps es podrà visitar l´Espai 1522, situat el mateix edifici, que aquests dies de Festa Major també obre cada dia i es pot visitar gratuïtament.

En la presentació del migdia, Valentí Junyent ha mostrat la seva "satisfacció" per la realització d´una actuació "necessària, adreçada a millorar l´equipament i la seva seguretat" i que ha "tingut un cost total de 104.426,60 euros". L´alcalde ha recordat que els treballs realitzats neix d´escoltar els ciutadans i ciutadanes de Manresa que "l´11 de maig de 2014, en una consulta ciutadana, ens van dir que calia treballar per la continuïtat del Teatre Conservatori".

Al seu torn, Marc Aloy ha fet un resum de les actuacions realitzades durant aquest període de parada estiuenca del teatre que han tingut l´objectiu principal de "garantir la seguretat". El regidor ha manifestat que "estem molt satisfets dels resultats aconseguits", i ha anunciat que "continuarem treballant en un pla d´usos i per marcar un full de ruta" per millorar el teatre i amb vistes de la capitalitat cultural de Manresa l´any 2018.

Per la seva banda, Anna Crespo ha compartit l´alegria per les millores i ha explicat que "aquest moment ha de ser el tret de sortida per tirar endavant "un pla d´usos i un pla director" per reforçar molt i "donar llustre" a aquest equipament cultural.

Joan Vilà ha tingut paraules "d´agraïment a l´Ajuntament per entomar el compromís adquirit després del referèndum" i ha anunciat la programació prevista per als propers mesos. Amb l´objectiu que els ciutadans que ho desitgin puguin veure l´actuació al Teatre Conservatori, Vilà ha anunciat la jornada de portes obertes d´aquest dijous.

Finalment, Jordi Basomba també ha valorat de forma molt positiva els treball de l´Ajuntament per la seva "celeritat i per la molt bona feina realitzada, per haver escoltat les peticions realitzades i haver treball de mutu acord". El gerent de Manresana d´Equipaments ha recordat que pel Conservatori passen anualment uns 40.000 usuaris anuals i que "amb les millores realitzades i una petita inversió tècnica i escenogràfica aquest espai es convertirà en una segona o tercera sala de la ciutat que permetrà acollir espectacles d´uns 300 o 400 espectadors que, per les seves característiques, aquest teatre els podrà acollir perfectament". Basomba ha anunciat que "aquesta és una oportunitat fantàstica que hem d´aprofitar i en la qual estem treballant de cara a les noves programacions del Kursaal".

En la roda de premsa també s´ha mostrat una reproducció de la nota que els pintors que aquestes setmanes han treballat al teatre van trobar, sobre una de les llotges, escrita el febrer de 1961 i que van enganxar-hi els pintors que van treballar-hi fa 55 anys. La nota diu "Febrer, 1961. Aquest teatre va ésser daurat (or falç) per Pintures i Daurats Rossell per ell Mateix Josep M. Rossell Illa i per els oficials Josep Coma i Valentí Debant".

Actuació per garantir la seguretat

El mes de febrer passat, després de la caiguda d´una part del fals sostre de la planta baixa, ja es va substituir la totalitat d´aquest cel ras, una superfície total de84 metresquadrats. Anteriorment ja s´havia substituït també el sostre del vestíbul. L´actuació que ara s´ha realitzat va en aquesta mateixa línia. Per tal de garantir la bona conservació de l´equipament, s´han substituït per plaques de guix laminat tots els sostres de les llotges de les plantes 2a, 3a i 4a, i s´ha reforçat el sostre general del teatre, d´on penja el gran llum d´aranya característic del Conservatori.

Els treballs també inclouen petites reparacions a la zona d´entre el sostre i la coberta de l´edifici, on s´han tancat obertures, i la instal·lació d´una escala per millorar l´accés a l´espai de sota coberta. Aprofitant que per fer les obres de reforma cal desmuntar el pati de butaques, s´ha pintat el terra de la platea, el sostre, i també s´han fet repassos de pintura a diverses zones del teatre.

El teatre Conservatori té actualment una capacitat de 518 localitats, 408 a la platea i 110 a les llotges.

Cronologia. D'antic convent de Sant Domènec a teatre

El recinte que acull avui el Conservatori era el convent de Sant Domènec i estava situat en un dels límits del recinte emmurallat de la ciutat de Manresa en època baix medieval, en un espai fora del nucli urbà. Entre 1370 i 1383 es construeix el nou tram de muralla que envolta la ciutat que ha crescut. L'absis i el campanar de l'església de Sant Domènec queden integrats en aquest nou recinte i fan de muralla.

Entre els anys 1840 i 1870 es produeix l´obertura del Passeig Pere III fins a la façana de l´antic convent del Dominics, reconvertit en aquest moment en escola.

El 9 de novembre de 1878 s´´inaugura el Teatre Conservatori, amb la platea ocupant el pati del claustre del convent. Quan es construeix, la seva façana d'estil neoclàssic és concebuda com a teló de fons del Passeig de Pere III, i completa el conjunt d´edificis benestants de la burgesia manresana. La seva posició, doncs, és estratègica, al límit del nucli antic i obrint pas a l'eixample modernista, avui centre comercial i neuràlgic de la ciutat.

Els plans urbanístics

Des dels temps de la Segona República hi ha projectes impulsats des del govern municipal per urbanitzar aquesta zona amb l'ampliació de la plaça a partir de l'enderroc dels edificis de l'església i l'antic convent de Sant Domènec:

-1933: El Pla de Reforma i Eixample de 1933 preveia l´enderroc de l´església per fer una plaça més àmplia.

-1936: La comissió de foment de l'Ajuntament decideix enderrocar l'església de Sant Pere Màrtir i els edificis annexos. Aquesta és la única església de la qual l'Ajuntament va aprovar?ne la demolició. L'acordd'aterrar les altres va ser del comitè revolucionari. El 7 de novembre, l'Ajuntament pren també la decisió d'enderrocar el Teatre Conservatori, les dependències i edificis annexos i l'illa compresa entre el carrer Jaume I i la plaça Fius i Palà. Amb aquesta actuació es pretenia aconseguir una gran plaça al centre de la ciutat, lliure d'edificacions i que es considerava una assignatura pendent de la ciutat des de feia anys. L'església va començar a ser enderrocada el 7 de setembre de 1936, els treballs van durar fins a mitjan 1937.

-1936, desembre: Reacció popular contrària a l'enderroc del Teatre Conservatori. Diverses entitats culturals s´adrecen a l'Ajuntament per sol?licitar la paralització de l'enderroc o la construcció d'un altre teatre de similars característiques en un altre indret de la ciutat, tot i que es considerava que la millor opció era la primera a causa de l'estalvi econòmic que suposaria. Entre les entitats signants: el Sindicat Musical de Manresa, el Sindicat d'Espectacles Públics (CNT AIT), l'Orfeó Manresà, l'Associació de Dependents del Comerç, Penya Cultural Joia, Societat Cultural Josep Anselm Clavé, Ateneu Obrer Manresà, Cercle Artístic, Grup Renaixença.

El Consell Municipal acorda mantenir l'enderroc del teatre però comprometent?se a construir?ne un de nou tan aviat com les possibilitats econòmiques de l'Ajuntament ho permetin.

-1937, febrer: l'Ajuntament reafirma la seva voluntat d'enderrocar el teatre i construir-ne un altre de nou davant un escrit signat per artistes teatrals en què es demanava que no s'enderroqués l'edifici del teatre per les condicions que reunia i pel seu valor artístic. En aquesta mateixa línia el 6 de març es va suggerir la possibilitat d'habilitar com a teatre la sala d'actes de la Casa del Poble (el Casino), transformació que no es va dur a terme.

-1937: Exposició de Projectes d'Obres Municipals, organitzada pel Departament de Foment i Obres públiques de l'Ajuntament: presentació del projecte d'urbanització de la plaça Sant Domènec de l'arquitecte municipal Josep Armengou afí a la idea de Francesc Cuixart d'una plaça lliure d'edificacions, amb diversos nivells units per escalinates, enjardinada i amb una font i un monòlit.

-1937, octubre: En el solar on hi havia hagut l´església es construeix un refugi contra els bombardejos de l´aviació franquista. La urbanització global de la plaça queda momentàniament descartada per motius econòmics ja que l'ajuntament no estava en condicions d'afrontar les despeses de l'enderroc de l'edifici i urbanització de l'espai resultant.

Les reformes al llarg del segle XX

Després de la Guerra Civil, el teatre va reprendre la seva activitat anterior. L'edifici va continuar acollint, a banda del teatre i el Conservatori de música, altres entitats que no tenien res a veure amb l'àmbit cultural, fet que va comportar obres d'arranjament dels locals per al seu nou ús.

-Anys 1950: S´instal·la el bar-restaurant Miami.

-1955: Obres per acollir un gimnàs per al Frente de Juventudes.

-1956: Obres de reparació de les façanes del carrer Jaume I i muralla del Carme pel seu mal estat. Els treballs s'aprofiten per a introduir millores en la porta principal del teatre, la que dóna davant del passeig de Pere III. També s'incorporen elements de pedra artificial a la part superior del restaurant Miami.

-1959-1962: Després de dos anys de ser utilitzat només com a cinema, el teatre va experimenta una important millora amb obres de reforma supervisades per l'arquitecte municipal Josep Firmat. Es canvia el nivell de la platea i de la teulada per guanyar un pis. Es trasllada l'entrada del teatre de la Muralla del Carme al carrer del Mestre Blanch.

El Teatre Conservatoriva quedar estructurat en quatre pisos, el primer i el segon amb llotges, a més de vuit compartiments proscènics, el del capdamunt dels quals és per mirar a vista d'ocell. Del bell mig de la sala penja una aranya daurada amb 35 globus de llum. La reforma va ser estrenada amb la vinguda de la companyia d'Alejandro Ulloa, que hi va representar el Cyrano de Bergerac.

La resta de l'edifici però no va quedar afectat i els anys següents es manté el degoteig de petites reparacions d'urgència que ha de sufragar directament l'Ajuntament com a propietari de l'immoble.

-1963: Reposició de la coberta delConservatoria base de jàsseres i biguetes de formigó pretensat per sobre del qual s'havia de col·locar la coberta revestida amb teula àrab.

-1966: Es produeix l'ensulsiada de les voltes de la zona ocupada pel bar del Teatre Conservatori. Com a resultat es confegeix un projecte que comporta l'enderroc de la resta de les voltes i arcs antics que es considerin ruïnosos, així com la reconstrucció i reforç de l'arc, així com la formació d'un nou sostre amb biguetes de formigó i revoltó.

-1967: Treballs d'arranjament de la teulada de l'edifici a la banda del carrer Jaume I. A finals d'aquest mateix any es detecten desperfectes importants a la coberta de la zona situada sobre la Salad'Actes del Conservatori, que aconsellen el seu immediat apuntalament i la prohibició de l'ús d'aquell espai. El gener de 1968 l'arquitecte municipal presenta un projecte de Modernización y ampliación del Salón de Actos del Conservatorio Municipal de Música en el qual es preveu el desmuntatge del cel?ras de la Sala d'Actes i l'ampliació d'aquesta. L'estiu del mateix any i durant els treballs de millora de la sala de música de la primera planta, en el moment de substituir el paviment antic per un de nou de peces de terratzo de 40x40 cm, es va comprovar que les bigues del terra de la sala estaven en perill de ruïna. Per aquest motiu es projecta la seva substitució per biguetes de formigó pretensa t. Es proposa deixar les bigues anteriors ja que sostenen el cel ras del vestíbul del Teatre situat a planta baixa.

-1981-1982: Feines de millora i condicionament de diversos espais del Teatre Conservatori, que van consistir sobretot en treballs de pintura, substitució de paviments, col?locació de cel rasos i altres actuacions menors que no semblen afectar en cap cas a l'estructura de l'edifici sinó que fonamentalment en canvien la ordenació interna.

Cap a l´any 90 l´Ajuntament va rescatar la concessió del teatre i s´hi van fer una sèrie de treballs per poder-lo posar en marxa de forma segura l´any 92, concretament l´11 de setembre.

Aquest treballs varen ser bàsicament refer i legalitzar la instal·lació elèctrica de baixa tensió, substitució de l´equip d´enllumenat espectacular, bàsicament pupitre de control, dimmers i barres electrificades d´escenari, retirar les antigues calderes de llenya per una caldera d´alt rendiment a gas i la substitució dels serpentins de fums per climatitzadors d´aire. La xarxa de conductes d´aire, tant d´impulsió, per sota el paviment de platea, com de retorn, darrera les parets de la platea, es varen mantenir els existents que encara estan en funcionament.

Abans de la posada en marxa l´any 1992 es varen repassar les instal·lacions de protecció contraincendis, extintors i boques d´incendi.

També es varen fer treballs generals de paleta i pintura de parets i sostres i neteja general.

Durant els anys 90 i amb el teatre en funcionament es van realitzar una sèrie d´inspeccions de les estructures, detectant-se molts tipus de materials, bigues de fusta en mal estat, de ferro quasi sense ales per l´oxidació i de formigó aluminós. A partir d´aquestes inspeccions un durant uns anys es va procedir al reforç de forjats de fusta amb bigues de ferro i la substitució d´algunes bigues de fusta per formigó.

Cal remarcar que amb motiu de l´estat en que es trobava l´estructura de la zona del primer pis del carrer Jaume I, seu del Conservatori Municipal de Música, l´any 1999 aquest es va traslladar a la seu actual del carrer Ignasi Balcells.

Durant alguns anys es va treballar en la substitució de bigues de fusta per estructures metàl·liques per reforç de forjats,tot i que encara en queden per refer. Més tard a l´any 1998 es varen substituir les butaques de platea.

Amb els anys i sobretot durant l´època de bonança econòmica es varen reformar els serveis sanitaris, reparació de cobertes i baixants, en queden per reformar algunes zones, accessos nous a amfiteatre des del vestíbul, substitució del forjat de l´amfiteatre així com les cadires, nova cabina de projecció de cinema amb maquinari provinent de la Sala Ciutat, etc.

Els anys 2004 i 2005 es van destinar recursos econòmics per a resoldre els problemes normatius de la caixa escènica com la transformació de les galeries de treball, tramoies, escales d´accés entre plantes, muntatge de telons, ignífug de boca, teló tallafocs i cambra negra. També es va reparar el paviment de l´escenari i la instal·lació automàtica d´extinció d´incendis.

Durant els anys 2006 al 2010 es van reparar les cobertes i terrats de tot l´edifici amb l´excepció de la coberta de la sala del teatre, què es troba en força bon estat i la coberta de la zona oest l´antic habitatge del conserge que encara ara estan en molt mal estat. Com a millora d´espais es va reformar la sala d´assaig de l´Orfeó i l´escala d´accés

L´any 2007 i amb motiu del tancament de la Sala Ciutat, per motius de seguretat en la pinta de l´escenari, les projeccions de cinema, a càrrec de Cine Club, es va muntar una pantalla de cinema nova amb tir motoritzat i s´instal·la una nova cabina de projecció amb la màquina provinent de la Sala Ciutat i un equipament de so. També aquest mateix any es substituir la fusteria de la façana nord, la de Muralla del Carme.

L´any 2008 es va remodelar la zona oest, a l´antic bar del teatre, per a noves dependències del Galliner, Cine-Club i Imagina´t. També s´arranja la Sala Mestre Blanchper a formació i assajos de circ.

Els manresans aproven la seva continuïtat en una consulta popular celebrada el 2014

Durant l´any 2013, quan es debatia la redacció del nou pla general d'ordenació urbanística de Manresa (POUM), el govern municipal de la ciutat d´acord amb la societat civil manresana, van decidir convocar un referèndum vinculant per decidir el futur de Teatre Conservatori, una consulta popular que va permetre fer una debat obert per defensar els avantatges i els inconvenients de la continuïtat d´aquest històric equipament. La votació, celebrada l´11 de maig de 2014, va donar una clara victòria als ciutadans que van apostar per la continuïtat del Teatre.

El "NO" a l´enderroc del Teatre Conservatori, el 86,31% dels vots, va guanyar amb l´enunciat: "Creu que el nou Pla General ha de preveure una ampliació de la Plaça Sant Domènec, sense l´edifici del Teatre Conservatori?". Un total de 5.790 persones, un 9,22% de manresans i manresanes majors de 16 anys van participar en la primera consulta ciutadana que es feia a tot Manresa en 35 anys de democràcia. El "NO" el van votar 4.956 persones, el 86,31% dels vots i l'opció d'enderroc va aconseguir 754 vots el 13,13%, a més de 32 vots en blanc i 48 de nuls.

Darreres actuacions de millora

En data 29 de juliol de 2014 es va produir un esfondrament parcial del cel ras del vestíbul principal del Teatre Conservatori, i en data 18 de desembre de 2015, es va produir un altre esfondrament parcial del cel ras de la primera llotja de10 m2de superfície. Dos esfondraments que es van reparar de manera urgent coma obres emergents.

El 2015 es remodela la zona oest per encabir-hi el Centre d´Interrelació de la Manresa Ignasiana, traslladant les oficines del Galliner, Imagina´t i Cine-Club a la primera planta de la mateixa zona.

El 2016 s´ha reparat l´antiga màquina de cinema que s´ha instal·lat al vestíbul del teatre i s´han fet les reformes que s´han presentat avui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema