L´astrofísic manresà Ignasi Ribas ha participat en un estudi internacional que ha descobert un planeta «candidat a ser habitable» que orbita a l´estrella més pròxima al sistema solar. En la investigació hi han participat astrònoms de Bèlgica, França, Alemanya, el Regne Unit, els Estats Units, a més a més de Catalunya.

El planeta, batejat amb el nom Proxima b, l´ha descobert l´astrofísic d´Ullastrell i professor a la Queen Mary University de Londres, Guillem Anglada-Escudé, segons es va fer públic ahir i publica la revista Nature. Orbita dins de la zona habitable de l´estrella més pròxima al sol, anomenada Proxima Centauri, a 4,37 anys llum. "És la nostra veïna més immediata", ha explicat Ribas a Regió7. El planeta té una temperatura que permetria l´existència d´aigua a la superfície.

Arran del descobriment van encomanar a l´astrofísic manresà que estudiés la seva habitabilitat, una de les seves especialitats.

Durant els últims mesos "l´hem estat observant" per si hi podria haver aigua líquida a la superfície planetària i, a partir d'aquí, veure si "ens l'hem de mirar amb més calma". Segons Ribas, no s´ha trobat cap resposta concloent, però al mateix temps "tot continua obert. És molt engrescador", ha remarcat.

L´estudi de Ribas, que es publica a la revista Astronomy & Astrophysics, remarca que el planeta "potser podria haver estat capaç de mantenir la major part de la seva atmosfera i conservar l´aigua líquida a la seva superfície, i per tant ser hospitalari per a la vida tal i com la coneixem". És per això que es pot considerar Proxima b "un candidat a planeta habitable adient".

Per estudiar aquest escenari els autors han examinat els climes possibles del planeta a través d´un model 3D sofisticat i han explorat una àmplia varietat de composicions atmosfèriques i quantitats d´aigua. Han arribat a la conclusió que l´aigua seria present a les regions més assolellades, o bé en una àrea de l´hemisferi sud o en una banda tropical. Cadrà fer nous tipus d'observacions.

Segons Ribas, el descobriment del planeta i les seves característiques "és una bomba del més gran calibre en astronomia".