Vitralls cridaners que representen l'escut d'Espanya, el de Manresa i el de la Universitat de Barcelona. Actes acadèmics d'alta volada però també tenebrosos consells de guerra o un hospital militar. Sense oblidar els milers d'alumnes que hi han passat en els seus gairebé 90 anys d'història. És el que han viscut les parets i aules de l'institut Lluís de Peguera. Ahir va ser el protagonista de les visites a la Manresa desconeguda.

423 persones van respondre a la proposta. Segons els organitzadors, la visita al centre es va dur a terme després de rebre molts suggeriments que podria ser un bon lloc per descobrir o redescobrir en el cas dels exalumnes.

Els orígens

La primera parada dels encuriosits era a la biblioteca del centre, actual sala d'estudi. Un audiovisual relatava els orígens de l'equipament que es va començar a construir el 1910 i que després de moltes interrupcions per manca de diners es va inaugurar oficialment l'octubre del 1927. Durant anys la majoria de la ciutadania en deia el grupu, abreviació de grup escolar, i va ser el primer institut fora d'una capital de província de tot l'estat.

D'aquí es passava a la flamant i fa poc restaurada sala d'actes. L'historiador, i exalumne del centre, Francesc Comas era l'encarregat d'explicar que era el paranimf, la sala on se celebraven les activitats acadèmiques més rellevants. Fa 20 metres d'allargada i 16,5 d'amplada. No té columnes, és molt lluminosa, i d'entrada destaquen els tres vitralls del fons. El del mig amb l'escut d'Espanya. A la dreta el de Manresa i el de l'esquerra el de la Universitat de Barcelona, de qui depenia. A dalt, dues figures dels heralds que formen part de la imatgeria de la ciutat.

Hospital militar

Més història. A la guerra civil l'institut es va convertir en hospital militar, i un cop acabada, a la sala d'actes s'hi van celebrar consells de guerra sumaríssims. "Molta gent va sortir d'aquí condemnada a pena de mort i afusellada al Camp de la Bota, o a presons, camps de concentració o treballs forçats".

Visita a l'aula de Belles Arts, a l'últim pis per explicar la història de la biblioteca, del desembre del 1928, i una breu parada al pati per contemplar l'estil arquitectònic de l'institut completaven la visita.

En aquest cas l'explicació va anar a càrrec del del president de la delegació del Col·legi d'Arquitectes, Enric Masana. Es tracta d'un edifici en el qual ha passat de tot al llarg dels seus 80 anys d'història, va dir. Es va concebre quan imperava un modernisme incipient, i es va acabar quan ja es duia l'estil noucentista. Per tant, hi ha una barreja de tot. No va oblidar les ales laterals que es van construir els anys 60 que no lligaven amb res, nyap que es va resoldre amb la darrera rehabilitació.

Més propostes

Les visites a la Manresa desconeguda s'han convertit en un clàssic de la festa major. Enguany van començar dilluns amb les "Esglésies enderrocades. Escenaris de la destrucció del patrimoni durant la guerra civil" (vegeu Regió7 d'ahir). Continuaran demà amb la proposta "L'oci nocturn a primers de segle XX, de la mà de Josep Maria Planes", periodista manresà de l'època que va ser assassinat l'agost del 1936 per la FAI. En aquest cas es farà un recorregut pels espais d'oci nocturn a la Manresa dels anys 1920-1930 a través de textos del periodista, des del teatre Conservatori al Coro de Sant Josep. El punt de trobada serà a partir de les 5 de la tarda a la plaça Sant Domènec. Hi haurà sortides cada 15 minuts fins a les 8 del vespre.

Tant la visita a les esglésies enderrocades com la de l'oci nocturn s'emmarquen dins el 80è aniversari de Memòria de la Guerra Civil Espanyola.

L'última activitat de les visites a la Manresa desconeguda es durà a terme dijous a la tarda. En aquesta ocasió es podrà veure per dins "La casa Fàbregas. Un edifici històric de la plaça Major". Es tracta d'un casal barroc on fins ara hi havia la fonda de Sant Antoni. Es podran recórrer les seves estances. El punt de trobada és davant la fonda a partir de les 5 de la tarda.