«No ens agradava la festa major que hi havia, i per això vam decidir muntar-ne una per a nosaltres i per a l´altra gent a qui tampoc no agradava». D´això fa 25 anys. Sense la pretensió de convertir-se en un punt de trobada de referència multitudinari o que durés tants anys, va néixer la Festa Major Alternativa, recorda Adam Majó, un dels seus primers impulsors.

Manresa va ser la primera ciutat de Catalunya que va tenir una Festa Major Alternativa (FMA). El primer any es va fer gairebé de forma improvisada i inspirant-se en elements com les txosnas basques, les actuals barraques que s´instal·len sota els arcs de la plaça Puigmercadal. L´autogestió, els missatges polítics i socials de la festa i la participació de grups alternatius són altres elements que la identifiquen i que s´han mantingut fins ara, diuen els seus organitzadors. En cas contrari no hi hauria Alternativa. Seria una altra cosa.

El mateix Majó explica el context d´aquell 1992. Llavors, la festa major oficial, la de l´Ajuntament, l´organitzava un col·lectiu anomenat MAM. Hi havia concerts de pagament i actes als polígons industrials. «Nosaltres enteníem que una festa major havia de ser dins de la ciutat, al centre històric o barri vell, al carrer, gratuïta i popular». També reivindicativa.

El consistori, llavors en mans de Juli Sanclimens (CiU), els va negar el permís «perquè no hi podien haver dues festes majors, ens van dir. Però tampoc ens ho van impedir». Es va acabar fent a la plaça Europa. L´any sobre va ser el mateix Ajuntament el que va suggerir que es fes a la plaça Puigmercadal. «Crec que pensaven que passaríem una mica desapercebuts. Però a nosaltres ens va agradar». Des de llavors no se n´han mogut tret del 2002, quan per obres es va celebrar al pati dels Infants, i malgrat «que al cap de 10 anys hi va haver moltes pressions per treure´ns fora de la ciutat» i traslladar-nos al Congost, recorda Roger Colomer. «Ens vam mantenir», i opina que va «ser un moment clau» que ha permès arribar als 25 anys.

Majó recorda que al principi hi havia gent «que ens discutia el concepte», però «va ser una sorpresa que al tercer i quart anys hi vingués molta gent. Demostra que era una necessitat de la ciutat, no només nostra que hi hagués una festa major diferent».

La fórmula bàsica s´ha mantingut pràcticament inalterable des de llavors, amb més activitats i dies de festa, amb col·lectius que han anat variant al llarg dels anys, però el mateix esperit, diu Joan Calderer. En l´organització també hi han passat diverses generacions. Marc Garcés és un dels organitzadors de la d´enguany, la del 25è aniversari. Explica que «és un projecte assembleari amb diversitat de col·lectius, un espai de l´esquerra revolucionària i independentista obert a tothom».

Amb els anys fa la impressió que la festa major oficial, la de l´Ajuntament, i l´Alternativa s´han anat diluint. Segons l´opinió dels qui n´han estat responsables al llarg d´aquests anys i dels organitzadors actuals, de mica en mica, la festa major que organitza l´Ajuntament s´ha anat assemblant a l´Alternativa. Ara els actes també són gratuïts, es fan al carrer i al centre. Els dies centrals de la festa major hi ha un trànsit constant de gent entre la plaça Puigmercadal i la de Sant Domènec. No tenen cap dubte a l´hora d´afirmar que la FMA ha influït en aquesta evolució i en l´actual model de la festa major oficial.

Per aquesta mateixa regla de tres es pot considerar que el públic de l´Alternativa no sempre hi assisteix pel seu caràcter polític. Per a Colomer «sí que és veritat que amb el pas del temps es va passar d´una festa en què la majoria era gent que militava activament en algun col·lectiu durant tot l´any a una mostra molt més diversa de la ciutat i de la comarca». Sobre això, Marc Rodríguez i Albert Masdeu consideren «una victòria que la gent se senti còmoda en un espai polititzat».

També es dóna el cas que alguns dels grups que van passar per l´Alternativa van arribar a actuar, posteriorment, a Sant Domènec, com Obrint Pas o Gossos. L´Ajuntament«va intentar fer una OPA quant a programació», defensa Rodríguez.

Tot i les similituds, Eduard Palomas manifesta que l´Alternativa continua «amb la seva essència del començament: autogestió, organitzada per col·lectius, amb reunions assembleàries, i això és el que la diferencia. A més, amb un contingut polític. Per això no té res a veure amb l´oficial».