La lluita contra la pobresa infantil no ha de dependre d'unes votacions populars, sinó que l'ha d'assumir directament l'Ajuntament de Manresa. Així ho reclama l'Associació de Veïns de les Escodines, que per segon any consecutiu ha obert el seu casal d'estiu per atendre una cinquantena de nens i nenes en situació de pobresa i risc d'exclusió social. S'ha finançat amb els 20.000 euros dels pressupostos participatius, després que el projecte social de les Escodines fos el segon més votat entre la vintena de propostes de tot tipus que es van presentar. El guanyador va ser una passarel·la sobre el riu Cardener a Can Poc Oli.

L'entitat veïnal ha anunciat que l'any vinent no es tornarà a presentar als pressupostos participatius perquè considera que aquests temes no "han d'entrar en concurs amb ningú", assegura la presidenta de l'associació, Carme Carrió. "La lluita contra la pobresa infantil i l'exclusió social no ha de dependre d'una votació, sinó que han de ser els ajuntaments de cada ciutat els que ho estimin i n'assumeixin la responsabilitat". Tot i així admet que van estar molt satisfets de sortir escollits en les votacions. "La ciutadania manresana va emetre un vot molt lloable".

D'aquesta forma, el projecte del Casal de les Escodines quedarà a l'aire l'any vinent. "El podrem fer si l'Ajuntament ho assumeix. Si no, no el podrem fer. No creiem que haguem de passar per això", per unes votacions.

El casal obre cada tarda. Garanteix un berenar-sopar complet (entrepà, sucs, fruita natural, iogurt i llet) a la cinquantena de nens i nenes d'entre 3 i 14 anys que hi prenen part. A més a més, s'hi treballen temes de sociabilització, inclusió i accés a l'oci i la cultura. Han format una coral.

Enguany, hi ha cinc monitors. L'any passat n'eren tres "i anàvem molts justos", diu Carrió. Però també és imprescindible la participació de voluntaris, com els que preparen l'àpat. La major part són del barri de les Escodines, i també s'hi han implicat mares dels nens i nenes del casal. Una de les voluntàries, la Conxita, afirma que "és agraït", i que s'intenta que agafin bons hàbits, com per exemple asseure's bé a taula, demanar les coses correctament o rentar-se les mans abans de l'àpat.

El casal obre a les sis de la tarda, i els menuts ocupen diferents espais en funció de l'activitat que han de dur a terme. Dijous a la tarda, els més petits es van instal·lar a la biblioteca per fer manualitats. Els mitjans, a la ludoteca i els grans, al pati, on feien jocs de confiança.

De vegades, els grups es barregen "perquè se sociabilitzin, s'ajudin i els més petits tinguin models per imitar dels més grans".

També celebren una mena d'assemblees perquè diguin el que els agrada i el que no els agrada amb l'objectiu que es puguin expressar i que "aprenguin a escoltar quan parla l'altre i a parlar quan els toca". És una de les bases per crear la ciutadania del respecte, afirma Carrió. L'evolució dels menuts es nota, diu.