El correfoc d´ahir dilluns va tenir els organitzadors pendents del cel tot el dia. A l´hora de tancar edició, mentre el seguici de foc i gent superava la plaça de Montserrat i anava cap a la de Gispert, al cel es veien llamps i se sentia algun tro, però encara no plovia. L´any 1997 el correfoc es va haver d´interrompre a mig fer per la pluja, i el primer, l´any 1982, es va haver d´ajornar. No va ser l´únic. Ahir, quedava per veure. Els organitzadors, Xàldiga, tenien a punt per cremar i fer esclatar 200 quilos de material pirotècnic i pólvora.

Cada any més, l´acte que clou la Festa Major de Manresa té tanta o més gent a fora, seguint-lo a distància, que a dins. Pares amb criatures petites, gent gran, molta gent nouvinguda... Tots amb el mòbil a punt per fer fotos. Aquesta participació indirecta de ben segur que obliga els responsables de vetllar perquè no passi res greu a estar més a l´aguait que mai. En la celebració del correfoc la seguretat és un aspecte bàsic. La setmana passada, per exemple, es van realitzar treballs de repicat de façanes i reforç de balcons al carrer de Santa Maria per evitar-hi despreniments amb el pas del seguici.

Per segon any consecutiu, es va seguir el recorregut «de tota la vida», com el definia Jordi Garriga, president de Xàldiga. L´entitat organitzadora va decidir recuperar-lo l´any passat, després de comprovar que, amb les mesures adequades -pilones i tanques-, no calia eliminar la nova plaça del Carme del circuit per por del disseny que té, amb un gran desnivell en un lateral. «Es va deixar de fer perquè semblava que no era el lloc més òptim, però Xàldiga creia que es podia mantenir i l´any passat vam provar-ho». Amb èxit.

A 2/4 de 10 i pocs minuts de la nit, després que el tercer i últim petard anunciés l´inici del correfoc, van sonar «Els segadors», que va acompanyar una plaça plena, llevat d´alguns forats. Era el segon any que sonava abans de començar. Algunes figures del bestiari duien una estelada al coll.

Després d´un llarg inici de foc i molt soroll a la plaça Major, que es van encarregar de precedir els tabalers, una de les ànimes imprescindibles de la festa, la corrua de gent va anar cap a la plaça d´en Creus pel carrer de Sant Miquel i d´en Piques. Als carrerons laterals, grups de gent seguien el pas dels corrafocaires i del bestiari una mica apartats per evitar ensurts. Tots els aparadors estaven tapats amb cartrons. Abans i durant la corrua de foc, que, si no hi havia cap imprevist o quedava suspesa per la pluja a mig fer, era previst que acabés a la mitjanit on havia començat, els restaurants i bars de l´entorn van fer l´agost.

Després de la plaça Gispert encara faltava passar pel carrer de Vilanova, la Plana de l´Om, on hi ha l´espectacular pluja de foc que una hora abans ja tenia gent buscant un lloc al perímetre per poder-la veure de lluny; el carrer Nou, el del Metge Planas, la plaça i el carrer de Pedregar, la plaça del Carme, el carrer del Cap del Rec i la plaça Major, on, finalitzada la festa de foc, hi havia ball del correfoc amb el grup Séptimo A, que havia de posar el punt final definitiu a la Festa Major de Manresa.