Acompanyar els usuaris per aconseguir que s'espavilin en lloc d'oferir-los caritat i assistencialisme entesos en el sentit més clàssic de la paraula. Càritas Manresa ha estrenat curs amb un canvi de xip en la manera de funcionar que ha començat a agafar forma mitjançant els projectes que impulsa: masoveria urbana, El Niu, concessió de microcrèdits, horts... Alguns han arrencat en cursos anteriors amb l'objectiu que aquest sigui el de la consolidació.

Jaume Espinal, director de l'entitat, resumeix aquest canvi de filosofia: "anem substituint l'assistencialisme per l'acompanyament". El motiu no és només un. Per una banda, hi ha que "cada vegada s'està veient més clar que el nombre d'usuaris baixa, però que les necessitats estan estancades o creixent". Un exemple són les dades de l'entitat del 2015 en relació amb el 2014, amb una davallada de 821 a 742 de les persones amb seguiment, però una cronificació de les seves necessitats. Un altre raó és que "les administracions, en general, s'estan conscienciant molt que tots els recursos bàsics han d'anar a càrrec d'elles, i que no és lògic que una entitat com la nostra reparteixi aliments o roba. Està clar que aquestes coses de funcionament bàsic, igual que l'educació i la sanitat, s'han de fer col·lectivament". Partint d'aquesta base, "la nostra feina ha de ser l'especialització. Anar trobant petits racons on allò públic o col·lectiu no pot arribar. El nostre primer objectiu ja no és veure si rendim o no, i si els números de persones són més o menys alts, sinó prioritzar la qualitat per sobre de la quantitat".

Canvis de funcionament

L'aposta per una paraula cada cop més habitual en el vocabulari de l'acció social com és la de l'apoderament ha implicat canvis en el funcionament de l'entitat. "Vol dir tenir moltes més persones fent l'acollida. No fer-la en un despatx sinó fer una cosa més domèstica. Canviarem alguna àrea d'atenció al públic, perquè el que ve aquí no ve a buscar un servei, no és una guixeta, no és una estadística, sinó que ve perquè està fotut". Alhora, "hem hagut de canviar l'estructura de la gent, bellugar els temes de formació, i estem reciclant els voluntaris perquè tinguin una actitud més oberta", repassa.

De moment, en aquesta nova etapa encara incipient afirma que la resposta dels usuaris està sent "un èxit. Amb una persona funciona molt més estar-te dues hores parlant amb ella que no pas mitja hora d'aprendre nocions de català amb els accents obert o tancats". Conclou que "els objectius els tenim clars i la posada en pràctica la farem aquest curs".

Espinal precisa que aquest canvi de filosofia "és general i comú entre Vic, Manresa i Igualada i totes les altres parròquies del bisbat". Recalca, alhora, que darrere la tasca de Càritas "hi ha el suport de tota una gent agrupada en parròquies, i en aquestes comunitats, que ens exigeixen i que ens han posat aquí per fer aquesta feina, alguns hi aporten voluntaris i altres diners. No és només una tasca dels tres o quatre que dirigim".

L'exemple

Un bon exemple per explicar l'esmentat canvi de xip té a veure amb el tema del menjar. Espinal comenta que "renunciem a donar bosses de menjar, però, en canvi, com que sabem que hi ha gent que no es pot escapar d'anar a pidolar una bossa cada setmana, mirarem si podem fer algun grup d'acompanyament perquè a les botigues del barri -Càritas té la seu al Barri Antic, al carrer del Joc de la Pilota-, amb els sobrant que hi pugui haver, i ajudant amb el repartiment, els puguin donar menjar i que ells estiguin més satisfets". "La pregunta és: tu què aportes per millorar la teva situació d'equilibri. Què necessites? Doncs això és el que t'hem de donar i t'acompanyarem perquè ho assoleixis".