A les llars de Manresa cada cop es gasta menys aigua. Les darreres dades de què disposa Aigües de Manresa situen el consum per habitant i dia en 116 litres. Per sota dels cent litres s´entra en la categoria del que s´anomena risc higiènic: la dotació mínima que l´Organització de Nacions Unides (ONU) considera necessària per satisfer les necessitats bàsiques.

En les seves resolucions, l´ONU estableix un rang d´entre 50 i 100 litres d´aigua per persona i dia per afrontar les necessitats d´aigua de boca, sanejament i bugada.

Una dutxa de 50 a 100 litres

Per fer-se una idea, una dutxa al dia implica gastar entre 50 i 100 litres d´aigua.

Però hi ha moltes altres accions que generen despesa d´aigua. Accionar la cisterna del vàter pot fer gastar 10 litres d´aigua, una banyera plena pot encabir entre 150 i 300 litres, rentant els plats a mà es poden gastar 23 litres; un rentavaixelles, entre 20 i 40 litres; una rentadora, entre 40 i 80 litres; descongelar un aliment sota l´aixeta, entre 15 i 25 litres; mantenir l´aixeta oberta durant el minut i mig de raspallar-se les dents, més de 18 litres.

A Manresa, el 2001 el consum per habitant i dia era de 180 litres. Any rere any, cada recompte fet ha donat un resultat inferior a l´anterior fins al punt que aquest segle la disminució percentual és del 35 %, fins als ja esmentats 116 litres.

5 llacs de l´Agulla menys

Canviar la dimensió de la comparativa pot aportar una altra perspectiva sobre els volums.

Si multipliquem els 179,89 litres de consum d´aigua de consum domèstic per persona pels 365 dies de l´any i pels 63.929 habitants que tenia la ciutat l´any 2001, el resultat és 4.197 milions de litres.

Si es fa el mateix però amb les dades de consum i habitants del 2015, el resultat és de 3.187 milions de litres, 1.010 milions menys.

Si tenim en compte que el llac de l´Agulla té una capacitat de 200 milions de litres, el consum d´aigua a les llars s´ha reduït des de començament de segle més de 5 llacs de l´agulla malgrat que la població ha augmentat de més de 10.000 persones.

Ricard Tomàs, director d'Operacions, adjunt a gerència, d'Aigües de Manresa, explica que hi ha hagut un esforç dels ciutadans i de les institucions per moderar els consums. Tomàs afirma que «les situacions de sequera van representar un punt d´inflexió». I afegeix que «qui va posar el totxo a la cisterna no l´ha tret». Posant dintre de la cisterna un totxo s´ocupa espai i d´aquesta forma cada descàrrega allibera menys aigua.

Altres factors són el canvi de l´antic sistema per aforament -les populars plomes-, que servia un volum estimat d´aigua, el fessin servir o no, a les llars amb dipòsits; l´augment de la consciència que l´aigua és un bé limitat i preciós, i l´augment del preu i la crisi. Tomàs creu que l´estalvi d´aigua domèstica «hauria de tenir un topall que hauria de ser el nivell de risc higiènic i en cap cas baixar dels cent litres per habitant i dia». Fa notar que «des del 2013 estem a entorn dels 117 litres, a tocar del límit».