Paradoxa a la vista: Manresa és la ciutat de Catalunya amb el grau de compliment més alt del deure de conservació d'edificis, però l'Ajuntament havia previst que el 2012 tots els edificis de més de 40 anys havien d'haver passat la Inspecció Tècnica d'Edificació (ITE) i a hores d'ara encara no ho han fet el 65%.

Si es posa la lupa en la situació de Manresa es pot veure un embús monumental d'expedients apilats sense resoldre a les dependències municipals d'Urbanisme.

Si es compara la situació de Manresa amb la resta de ciutats catalanes, es troba molt millor pel que fa al deure de conservació de les edificacions que qualsevol altra excepte Barcelona, segons el regidor d'Urbanisme, Marc Aloy.

Aquesta situació es dóna perquè Manresa va ser pionera en l'establiment d'una ordenança municipal reguladora del deure de conservació dels edificis. Va ser l'any 2007 després de l'esfondrament d'una part del bloc de pisos del número 16 del carrer Escodines amb membres de cinc de les sis famílies residents a l'interior i, miraculosament, sense danys personals.

A partir d'aquí es va posar en marxa la maquinària municipal i es va establir un model propi d'ordenança que "va ser molt ambiciosa en els terminis d'execució", explica el regidor. Això va fer que el 2010 es modifiqués l'ordenança perquè "ja se n'era conscient que el calendari era inassumible". Llavors es va fixar el 2014 perquè tots els edificis de més de 40 anys passessin l'ITE. També s'acorda que la revisió es passi cada 10 anys i no cada 5 anys. L'any 2010 va entrar en vigor la normativa de la Generalitat que regula la inspecció d'habitatges i a l'Ajuntament de Manresa se li va reconèixer la competència d'expedir els certificats d'aptitud dels edificis, pel fet que ja prestava servei d'ITE.