Bufen temps de canvis a Colòmbia. Són moments històrics per al país, per a Amèrica Llatina i per al món. Després de 52 anys de guerra, 260.000 morts, 45.000 desapareguts i més de cinc milions de desplaçats interns, la població colombiana se sotmetrà avui a un referèndum per la pau. Els 30 anys de negociació entre les FARC i el govern arriben a la seva fi, però ho fa amb un país dividit entre donar suport o rebutjar el plebiscit. Un centenar de colombians que resideixen a Manresa podran exercir el seu dret a vot al consolat ubicat a Barcelona.
"Votarem 'sí' a la pau per totes les persones que la violència va obligar a abandonar les seves cases", diu il·lusionada la manresana Yanira Restrepo, que fa disset anys que va venir a Catalunya. La Yanira va formar part del grup guerriller M19, que va sorgir arran del presumpte frau en les eleccions del país el 19 d'abril del 1970. Avui formarà part dels processos de votació en el consolat. "Des de la distància, vull contribuir a la pau del país. És una votació que determinarà el nostre futur. Esperem que, per fi, deixin d'haver-hi combats, s'acabin les armes i la via política prengui força", diu.
Per contra, Lucía Toro, una altra colombiana resident a Manresa, es mostra contrària a l'amnistia de membres de les FARC. "Després de matar i humiliar la gent, no ho pagaran amb la presó. A més, se'ls donarà el premi d'entrar en política i tenir uns sous molt elevats que nosaltres ni treballant tota la vida els podrem aconseguir. Que destinin els diners a la gent que no té per menjar", reclama.
No serà fàcil que la societat colombiana pugui oblidar vells recels i enterrar el dolor que tenen comprimit durant tant temps en el cor. "L'expectativa és gran i no sabem què pot passar després de la votació. En una guerra no guanya ningú, i el poble de Colòmbia ha patit les conseqüències col·laterals del conflicte. Tinc amics que per tenir un negoci, els han segrestat i matat", confessa un altre colombià resident a la ciutat, Guillermo Escobar. També el preocupa que "les FARC puguin entrar en política. La reinserció dels guerrillers serà un tema clau de saber gestionar. Hem de tenir present que força generacions guerrilleres han estat educades i han viscut amb odi tota la seva vida. Això no es canvia un dia per l'altre".
La Jeni, que va arribar fa deu anys a Catalunya procedent de Cali, la tercera ciutat més gran de Colòmbia, també s'oposa que les FARC entrin en política "Han fet molt mal al país, i crec que suposa massa premi per a ells. Poses Colòmbia a les seves mans".
La pau, una voluntat de tots
No hi ha un acord de pau perfecte després de tants anys de guerra. "Que guanyi el 'sí' en el referèndum no garanteix res. Les ferides seguiran obertes", opina Yanira Restrepo.
"D'aquí a uns quants anys, podrem analitzar si el resultat del referèndum va ser bo o no. La pau ha de ser una voluntat de tots. No es pot posar una data", comenta taxativament Lucía Toro.
Colòmbia està més a prop que mai de fondre les armes i fer-ne escultures. Des de dins del país o des milers de quilòmetres de distància, els colombians hauran d'intentar forjar una pau duradora, i construir el futur del territori sobre aquest fonament.
