Si algú tenia interès a conèixer l'estructura econòmica de la Catalunya medieval i el paper que hi jugava Manresa, es va quedar amb les ganes. Oriol Junqueras, vicepresident de la Generalitat, va canviar ahir radicalment el pla de la seva conferència, però l'audiència que va omplir de gom a gom la sala d'actes de la FUB en va sortir encantada igualment.

Junqueras va decidir sobre la marxa modificar el tema anunciat i la sessió acadèmica inaugural dels estudis d'ADE d'UManresa va acabar sent un repàs als grans reptes econòmics que té plantejats el planeta. El vicepresident i conseller d'Economia va exhibir amb plenitud la seva faceta professoral i totes les habilitats discursives que se li coneixen com a polític. El discurs, ric i esquitxat de pauses dramàtiques, va ser seguit en silenci escrupolós per una audiència gairebé magnetitzada i formada per una barreja d'estudiants d'ADE, responsables territorials d'ERC i seguidors del líder republicà.

La classe impartida per Junqueras no va tenir ni un títol concret ni semblava contenir una tesi explícita, però el resum podria ser que el planeta s'enfronta a reptes de magnitud mai vista, Catalunya es troba en un bon moment per afrontar-los perquè és un país competitiu, i la clau perquè això sigui possible és la formació dels ciutadans en universitats com la que l'acollia.

Entre els reptes, va posar sobre la taula repetidament el problema de l'envelliment i la baixa natalitat en les societats desenvolupades. Va utilitzar com a exemple que a Japó ja fa dos anys que es venen més bolquers per a ancians que per a nadons, i va sostenir que l'única raó plausible que explica que el país no hagi aconseguit sortir de la crisi des del 1991 és la seva baixíssima capacitat per produir japonesos. En aquest punt va fer notar que Catalunya té la seva generació més plena (la que ara fa secundària) seguida de la seva generació més buida (la que fa infantil), i que la població gran és el 25% en algunes àrees desenvolupades del planeta i de només el 2% en algunes de les subdesenvolupades.

Entre els altres grans reptes va citar una massa monetària en circulació al planeta mai vista -al món hi ha molts, però molts més diners que mai abans-, abundància que genera grans incògnites sobre com serà reabsorbida, i va treure dramatisme al sobrepoblament (va per barris) i a la necessitat de reduir el consum de recursos del planeta, ja que els més demandats en un cicle econòmic deixen de ser-ho en el següent.

En aquest context, Catalunya viu un moment de molt fort creixement del PIB (3,4% per segon any) i aquest juliol ha tingut un dèficit del 0,08%, xifra que va convidar tothom a buscar si té algun precedent. Exportacions i inversió estrangera baten rècords. Les febleses, va dir, són internes: un consum dèbil, energia molt cara, sous baixos i un gran atur. Desllorigador: la formació dels catalans. Va insistir que no se'l jutgés pel que no va dir, sinó pel que va dir, però tothom va pensar que, ben notòriament, en aquest punt no va esmentar el dèficit fiscal i tampoc no es va referir a la independència.

Un dels moments de més domini escenogràfic va ser quan va dir: "molts nens catalans tenen la sort de néixer en famílies de llengua catalana". Gran pausa. I tot seguit: "molts nens catalans tenen la sort de néixer en famílies de llengua castellana; molts nens catalans tenen la sort de néixer en famílies amb altres llengües". Aquesta pluralitat, va sostenir, és una gran riquesa econòmica, i va defensar que tots els infants, també els de llengua àrab o mandarí, puguin ser alfabetitzats, també, en la seva llengua materna. Disculpant-se amb els amfitrions, va posar en dubte que el gran actiu de la universitat, l'especialització, sigui la millor estratègia. En un entorn molt canviant, va dir, la formació generalista pot ser millor.

Junqueras va acabar demanant una pissarra, el rètol de la FUB que tenia al seu darrere va ser retirat i amb el retolador a la mà va anar a parar a fer una classe com les de sempre del professor Junqueras.