Des de Berenguer de Montagut fins a Alexandre Soler i March, al llarg dels segles, en la construcció de la Seu hi han intervingut diversos arquitectes. Els darrers 37 anys n'hi ha un, Francesc Xavier Asarta, que ha tingut cura de la seva conservació. El desembre vinent celebrarà 80 anys i, com ja va anunciar fa set anys, ha decidit que és hora de plegar. Acabarà les dues actuacions que han començat ara al temple, una després de l'altra, i, una vegada finalitzades, dirà adéu a pujar i baixar bastides.

Nascut a Osca i resident a Barcelona, Asarta, que és aparellador d'obres i arquitecte, és l'autor del Pla Director per a la restauració integral del monument manresà, presentat el 2001, i a partir del qual s'han fet les intervencions de conservació dirigides per ell els darrers quinze anys gràcies als costeruts convenis a cinc, primer, i quatre bandes, després, entre les administracions. Les actuacions anteriors a aquests acords es van fer mitjançant aportacions diverses, tant públiques com privades. És el cas de les realitzades gràcies a les campanyes organitzades per l'Associació Amics de la Seu.

Justament aquest mes han començat les obres corresponents a la darrera addenda de l'últim conveni (2014-2016) entre la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament i el Bisbat, que inclouran la rehabilitació d'un contrafort, un arc boterell doble, un pany de façana i un mòdul de terrat de la façana sud amb una inversió total de 240.000 euros. Quan s'acabin, la qual cosa és preveu per al novembre, començaran unes altres obres, aquestes pagades amb les donacions recollides pels Amics de la Seu. Es tracta d'una inversió de 44.770,86 euros que també es concentrarà a la façana sud del temple però, en aquest cas, al mur que queda al costat del portal de Sant Antoni, també conegut com del Lledoner i del Fossar. Inclourà el mur de contrafort a contrafort fins al primer terrat, amb la motllura de coronament i la de sota el vitrall.

Premi Nacional

L'any 1997, Asarta, juntament amb Robert Brufau i Raquel Cuesta, va rebre el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat per la restauració de la Pedrera. És membre de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, vinculada al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i que neix del col·lectiu que ha format la Comissió de Defensa del Patrimoni Arquitectònic de la Demarcació de Barcelona, fundada per ell. L'any 2009 va rebre un homenatge de Manresa pels seus 30 anys conservant la Seu.