Ni l'alcohol, ni el cànnabis, ni la cocaïna. La substància que porta més persones a urgències de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa per una intoxicació no accidental no s'aconsegueix a través de cap camell, sinó que és un tipus de fàrmac que es dispensa amb recepta: els hipnosedants (tranquil·litzants). La metge adjunt al Servei d'Urgències d'Althaia i membre de la Societat Catalana d'Urgències Toxicològiques, Ana Isabel Rodríguez, calcula que les atencions a urgències de persones que han abusat d'aquests fàrmacs "poden doblar les de les que arriben a urgències amb una intoxicació etílica", i diu que "a urgències podem atendre diàriament entre una i tres persones per sobreconsum de tranquil·litzants".
Rodríguez explica que el consum d'hipnosedants (dins d'aquest gran grup trobaríem medicaments com Orfidal, Tranxilium, Lexatin, Valium, Trankimazin, etc.) "s'ha estès moltíssim els últims 15 anys. Són fàrmacs que s'utilitzen molt i que a més són de molt fàcil accés perquè es calcula que, a Espanya, en el 50 % de les llars algú de la família en té per un ús habitual o puntual. És increïble però són substàncies que estan molt disponibles i que donen una falsa sensació de seguretat".
Aquest ús -i abús- de medicament hipnosedants no és un fet aïllat a Manresa ni a la Catalunya Central, sinó que ja és una tendència que queda reflectida en l'Estadística del 2015 sobre alcohol, tabac i drogues feta pel ministeri de Sanitat, que explica que el "22 % de la població d'entre 15 i 64 anys s'ha pres alguna vegada un hipnosedant (amb recepta o sense)". "Són unes dades alarmants", incideix la doctora Rodríguez. El consum d'hipnosedants queda, en aquest estudi, en quarta posició. En primer lloc hi ha l'alcohol (el 93,1% de la població n'ha pres algun cop a la vida), el tabac (el 73,1%) i el cànnabis (30,4%). Després dels hipnosedants ja trobem la cocaïna (10,3%), l'èxtasi (4,3%), els al·lucinògens (3,8) i les amfetamines o speed (3,8 %). El mateix estudi fet pel ministeri indica que el 9,4 % de les dones pren hipnosedants diàriament, i el percentatge entre els homes és del 4,3%.
Suïcidi, desconnexió o festa
Dins d'aquest gran grup de persones que han estat ateses a les urgències d'Althaia per una intoxicació d'hipnosedants hi ha tres perfils clarament diferenciats. La doctora Ana Isabel Rodríguez explica que "hi ha un tipus de pacient que té una intenció autolítica, és a dir, que es pren una alta dosi d'aquests fàrmacs amb la finalitat de suïcidar-se; en segon lloc hi ha pacients que en un context d'angoixa també busquen desconnectar del món, però sense arribar a voler morir; i en tercer lloc, hi ha persones que es prenen els hipnosedants en un ambient ludicofestiu, després d'haver consumit drogues excitants, com cocaïna o amfetamines, i que quan arriben a casa no poden dormir i intenten frenar-se. En aquest cas, ho fan per compensar l'efecte d'altres drogues".
El perfil més comú d'una persona intoxicada per hipnosedants és una dona d'entre 30 i 40 anys.
Un pacient intoxicat per un hipnòtic pot arribar a urgències amb un "baix nivell de consciència, que pot arribar al coma, i amb una baixa capacitat per respirar. Moltes vegades necessiten una actuació immediata". "Per sort" -prossegueix la doctora Rodríguez- "de les intoxicacions d'aquest tipus que arriben a urgències, la gran majoria es donen d'alta, normalment menys del 10 % han de quedar ingressats, i són casos excepcionals els que acaben amb la mort del pacient".
Poca tolerància a l'estrès
Per què es consumeixen tant aquests fàrmacs? Com es podria controlar l'automedicació i els abusos? Segons el parer d'Ana Isabel Rodríguez, "la tolerància de la societat a l'estrès ha anat disminuint i ens estem medicalitzant en pràcticament totes les situacions de la vida. Medicalitzem l'estrès, el dol, l'insomni... i a vegades, ho tenim tan a mà, que ens automediquem".
