De les victòries heroiques, i derrotes estrepitoses només en queden records en l'imaginari dels protagonistes i seguidors de la Unió Esportiva Sant Pau. Les samarretes blau i grana fa temps que no s'embruten de fang. La pilota fa quatre anys que no circula per la gespa natural de l'estadi. Els gols n'han desaparegut. Tot està tancat i barrat. El club va deixar de bategar i amb ell una part del barri també.
Actualment, l'esplanada que va acollir un munt de partits sembla una selva. Després que el club deixés de competir el 2012, el camp va caure en l'oblit. "Durant un any érem els veïns que anàvem a tallar les males herbes del camp perquè els nostres fills tinguessin un espai per poder jugar a l'aire lliure, però això no és una tasca nostra, ho ha de fer l'Ajuntament. I en tots aquests anys no se n'ha preocupat, és indignant", es queixa Albert Pérez, que fa vint anys que viu al barri.
A Sant Pau, quan el temps ho permet, es fa molta vida al carrer. "Per sort, el trànsit és escàs. Com que no tenim cap espai habilitat a l'aire lliure per practicar esport, la canalla juga a futbol al carrer", diu Pérez. "El camp de futbol seria un lloc ideal perquè els nens poguessin jugar sense haver de patir per si vénen cotxes o no. Algun dia passarà alguna tragèdia", alerta un dels membres de l'Associació de Veïns de Sant Pau, Lluís Brucart.
El camp de futbol no és l'únic problema pendent. Les deficiències a la via pública són palpables. La majoria de voreres del barri no compleixen les mides reglamentàries i estan malmeses. "Si vas amb algun vehicle amb rodes has de passar pel mig del carrer. Fa temps que ningú les ha vingut a arreglar. És una vergonya", diu el president de l'associació de veïns, Rafael López.
Un altre dels problemes que tenen les persones que van amb cadira de rodes o cotxets és l'accés al parc situat al passatge de Sant Pau. "L'accés està fatal, per arribar al parc s'han de baixar força escales, i si vas amb cotxet, costa moltíssim. Fa temps que vam demanar que construïssin una rampa, però no ens han fet cas", comenta López.
A l'escola, amb autocar
No hi ha un recorregut habilitat i segur per acompanyar els nens a peu a l'escola Serra i Hunter de la Balconada. "Si hi vas caminant, tens dues opcions: o agafes el camí del costat de la Sèquia, on hi ha un barranc i travesses la muntanya, o fas la volta i vas per la vorera pel Pont Vell, Escodines i Balconada, que són uns cinc quilòmetres. Estaria bé que habilitessin el camí, el senyalitzessin i hi posessin llums. Hi ha nens i nenes que de nit el fan caminant i es perillós", explica Pérez.
Actualment, dos autocars, a les 8.30h i a les 17.30 h traslladen els nens al col·legi i a casa, però al migdia no, i s'hi han de quedar a dinar. "No volen posar un autocar al migdia i ens subvencionen la meitat de la beca menjador, però aquest any som a mitjan octubre i encara no ens l'han donat. És lamentable", conclou Pérez.
