Fer de tiets unes hores al dia, a la setmana o, senzillament, quan faci falta. L'any passat 14 famílies de Manresa van fer de "tiets", literalment, a nens i nenes de Manresa quan per diferents motius el seu nucli familiar no en podia tenir cura en moments determinats. És un servei voluntari que s'entén com una atenció complementària als infants, mai substitutiva de la que reben de les seves famílies biològiques amb problemes socioeconòmics.

Hi pot haver "tiets" que acullin nens durant unes hores a les tardes, que els vagin a buscar a l'escola, que els tinguin el diumenge al matí per dur a terme activitats lúdiques a les quals no tenen accés habitualment o que senzillament vagin a fer rutes en bicicleta uns dies determinats. També hi ha qui fa de "tiet" si algun membre de la família ha d'ingressar d'urgència per alguna malaltia i el nen o nena no té on anar.

El programa "Fem de tiets" és un projecte molt específic gestionat pel Servei de Suport i Intervenció a les Famílies de l'Ajuntament de Manresa. Específic perquè només hi poden participar nens i nenes de Manresa de nuclis que no tenen xarxa familiar. És a dir, que visquin amb la mare, el pare, la iaia, o que si tenen pare i mare no tinguin tiets. Es considera que si tenen família natural ha de ser aquesta qui se'n faci càrrec quan faci falta.

La família voluntària integra els infants al seu nucli familiar en uns moments concrets com ho farien uns tiets reals. No acostumen a pernoctar a casa seva. En la majoria de casos hi passen una estona del dia, o tot el dia. En èpoques de vacances és fàcil que passin alguns dies junts.

Fundació Cots

També hi ha infants, el 30 %, tutelats per la Fundació Cots. La resta són derivats des de Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa i, en alguns casos esporàdics, de centres escolars i/o sanitaris. L'edat dels infants que participen en el projecte pot anar dels 0 als 18 anys, però el grup més nombrós és el de 6 a 11 anys.

El 2015 hi va haver 14 famílies que van acollir 15 infants, dos d'ells germans. 7 eren casos nous d'aquest mateix any, i la resta d'anteriors. Aquest 2016 hi han estat col·laborant 12 famílies, que han atès 13 infants.

L'activitat va en funció de la demanda i es prioritza la qualitat a la quantitat. Hi ha un topall de 20 acolliments anuals com a màxim per poder atendre'ls adequadament, tant als qui s'acullen al servei com als "tiets" voluntaris. L'educadora del projecte, Cinta Ballús, comenta que és un projecte que requereix estar a sobre dels "tiets" i les famílies biològiques, "fer contractes i veure com va. Hem tingut la sort que tot ha anat sortint bé. A vegades has de vetllar per alguna cosa que surt de mare", com per exemple quan l'infant no s'adapta com seria desitjable o perquè els tiets voldrien fer més del que els pertoca. En aquest cas "els diem que ho comentin als pares, que no passin per davant. Que segurament diran que sí. En cas contrari potser et pots trobar qüestionat".

Primera trobada

La primera trobada entre les famílies biològiques dels nens i nenes que entren al programa i les famílies que faran de tiets s'acostumen a fer en unes dependències de Serveis Socials. Aquí es coneixen i s'estableixen els primers vincles, generalment amb nervis a les dues parts. També per als nens i nenes. "La nostra consigna és que per començar es vegin cada 15 dies i poqueta estona. És millor que a l'infant li quedi el regust de tornar-hi". Les dues famílies firmen un contracte i el programa es posa en marxa.

Què és el que empeny les famílies a fer-se voluntàries del servei? "Les primeres trobades que vaig fer amb tiets vaig quedar perplexa", recorda Ballús. "No tenien ni espera. Hi ha matrimonis amb canalla que s'ho agafen amb molta il·lusió i tenim tietes que no estan ni emancipades i estan supermotivades. Jo veig que hi ha molta il·lusió i que has de tenir molta predisposició".

També n'hi ha per part de les famílies biològiques que s'acullen al servei. "Nosaltres no els ho proposem directament, sinó que són els professionals com treballadors o educadors socials". A partir d'aquí es busca el perfil adequat dels "tiets". Hi ha famílies que "són més confiades", i "n'hi ha que fan moltes preguntes". Ballús comenta que els recels s'acaben quan els infants tornen "contents a casa".