L'últim any ha repuntat l'arribada de nouvinguts a Manresa, encara que ho ha fet de forma lleugera i modesta, sense compensar la pèrdua que hi ha hagut els últims anys. Del juny del 2015 al juny d'aquest any, hi ha hagut un increment de 191 habitants immigrants. La xifra encara és més baixa si es compta l'últim mig any, que ha sigut de 19 habitants més.

El percentatge de població immigrada a la ciutat se situa en els mateixos marges que fa 10 anys, poc més del 15 %, similar a la del juny del 2007. L'any 2011 havia arribat a ser del 18,35 % del total de la població a Manresa.

Segons les dades de l'anàlisi semestral de població immigrada de Manresa corresponent al juny d'aquest any, a Manresa hi havia 12.037 nouvinguts, davant els 11.846 del juny de l'any passat i els 12.018 del desembre del mateix 2015. Els habitants immigrants empadronats a Manresa representen el 15,85 % de la població total de la ciutat, que el juny del 2016 era de 75.904, 616 més que no pas un any abans. Així doncs, la ciutat ha guanyat població els darrers mesos, i en menys mesura de població immigrada.

Pèrdua de població

Els últims anys Manresa havia perdut habitants, tant autòctons com d'origen estranger. És una situació generalitzada al conjunt de Catalunya i també a l'estat espanyol a causa de la crisi socioeconòmica. La dada de 75.904 habitants és semblant a la que hi havia a la capital del Bages a final del 2007 (75.675). A partir de llavors es va anar incrementant fins a arribar als 76.996 el juny del 2012. La davallada va començar a partir d'aquí fins que ha tornat a remuntar lleugerament. Aquestes dades estan pendents de la validació de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que dóna les definitives d'un any a un altre i que en l'última ocasió va retirar a Manresa la condició de gran ciutat perquè havia baixat dels 75.000 habitants.

Els principals col·lectius

Per col·lectius, la població originària del Marroc continua sent el primer de població nouvinguda a la ciutat, amb 5.490 habitants. Representa el 45,61 % del total de ciutadans immigrants i el 7,23 % dels habitants de la ciutat. De juny del 2015 a juny del 2016 hi ha hagut un increment de 73 persones, però hi ha hagut un descens de 8 habitants l'últim mig any. S'ha de fer notar que hi ha 1.268 persones d'origen marroquí que han adquirit la nacionalitat espanyola, cosa que podria explicar la lleugera pèrdua de població originària d'aquest país. Tot i així n'hi ha 721 menys que no pas el desembre del 2011, que és quan es va registrar el pic màxim que hi ha hagut mai de població marroquina a la ciutat. N'hi havia 6.211.

Igual que fa un any, el segon grup més nombrós a Manresa és el romanès, que és un dels pocs col·lectius que guanyen presència a la ciutat. El segueixen els ciutadans d'origen xinès. Han baixat lleugerament. En referència a la població nascuda a la Xina amb nacionalitat espanyola, que són 42, el 73,8 % són dones, fet que fa pensar que es tracta d'adopcions internacionals.

El col·lectiu senegalès, el quart més nombrós, ha perdut població a Manresa, però els qui ho fan d'una forma més acusada són els ciutadans d'origen sud-americà. Els bolivians eren, fa un any, el cinquè grup amb més presència a Manresa, però han perdut pes i han estat desbancats pels equatorians, tot i que també és un dels col·lectius entre els quals s'ha registrat una pèrdua més gran de població. Fa 10 anys n'havien arribat a ser 786, i ara en són 270.

Nacionalitat espanyola

En els dos casos, però, s'ha de tenir en compte que els ciutadans de països llatinoamericans tenen més facilitats legals per adquirir la nacionalitat espanyola. Això, sumat a la no arribada de nova població d'aquests països i que una part ha marxat a Europa en disposar de documentació comunitària, ha fet que baixi el percentatge de la seva presència a Manresa. La mateixa situació es dóna en el cas dels colombians.

Polonesos, ucraïnesos i italians, són les altres comunitats més nombroses que hi ha a la capital del Bages, i en tots els casos hi ha hagut un augment de la població.

103 països

A Manresa conviuen ciutadans de 103 nacionalitats diferents. Els darrers temps s'ha perdut població de Rússia, Argentina i Bulgària. En canvi n'ha guanyat d'Hondures, Pakistan, Geòrgia, Algèria, Brasil i Camerun. D'Europa, hi ha més francesos i italians.

La majoria de la població estrangera que és atesa al Servei d'Acollida de l'Ajuntament de Manresa no procedeix del seu país d'origen, sinó d'altres comunitats de l'estat o d'altres poblacions de Catalunya. La recerca de feina és el que els empeny a fer aquests moviments interns. En alguns casos també cap a Europa.