A Manresa ja hi ha refugiats. N'hi ha onze i a final de setmana n'arribaran nou més, amb la previsió que en breu siguin els quaranta que ja es va anunciar que faran estada durant mig any a Manresa, on residiran a l'antiga casa de les germanetes dels pobres.
La regidora d'Acció Social i Cooperació, Àngels Santolària, va explicar aquest divendres a Regió7 que l'Ajuntament ha començat a orientar Dianova, l'ONG d'acció social que gestiona l'acollida (a Manresa i a Vic, on hi ha quaranta-un refugiats més que hi van començar a arribar el mes passat), per fer els empadronaments i l'escolarització dels asilats. La regidora va manifestar que, després de tant temps,"ja teníem ganes que arribessin".
Segons comentava Antoni Tort, coordinador de l'acollida i director territorial de Dianova, tenen nacionalitats diferents, arriben d'assentaments diferents i les casuístiques familiars són diverses: persones soles, parelles, amb fills...
Un equip format per catorze professionals, inclòs ell, és el que s'encarregarà d'ajudar aquestes persones a instal·lar-se a Manresa i a començar-hi una nova vida. N'hi ha nou que són fixos a Manresa i els quatre restants es reparteixen entre Manresa i Vic.
A la capital del Bages, l'antiga casa de les germanetes dels pobres és des d'aquest mes un Centre de Protecció Internacional (CPI) de Dianova Catalunya-Manresa. La dirigeix la Fundació Germà Tomàs Canet de part de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, que va comprar la casa quan les germanetes van decidir marxar-ne. Les despeses del programa es cobreixen amb el finançament del ministeri (secretaria general d'Immigració i Emigració) i de Dianova.
1.000 metres quadrats
L'espai que s'ha habilitat per a aquestes persones a la casa de les Saleses disposa de 1.000 metres quadrats, amb espais per a l'allotjament i la manutenció, així com sales per a l'execució del programa, per a la realització d'activitats diverses i per a la formació.
Les fases de l'acollida
Durant aquesta primera fase, que s'anomena d'acollida i tindrà una durada de sis mesos, "els refugiats rebran allotjament, cobertura de les necessitats bàsiques, atenció social, legal, psicològica i orientació professional. Connectaran amb els serveis públics de la ciutat, essencialment, salut, educació i els serveis socials, i s'activaran els protocols establerts per la Generalitat de Catalunya. També treballaran amb les entitats locals (esportives, culturals, socials...) per facilitar el seu arrelament a la ciutat i entorn més immediat".
Després d'aquesta fase en vindrà una d'integració, "mitjançant la qual obtindran recursos per accedir al món laboral i cercar habitatge en diferents ciutats del territori, segons cada cas i circums- tància personal", de manera que ja quedaran més repartits pel territori. Finalment, en l'anomenada fase d'autonomia, "s'establiran protocols d'acompanyament i de suport específics per al desenvolupament d'un futur projecte de vida satisfactori".
