La història recent no ha tractat gens bé la fàbrica dels Panyos de Manresa, única a Catalunya i precursora de la revolució industrial a la capital del Bages a principi del XIX. Tot i ser un bé cultural d'interès nacional no té cap ús, tret de veure impassible com passa el temps i el riu Cardener pel seu costat. I el que és pitjor. No hi ha cap perspectiva a curt o a mitjà termini que això canviï. L'edifici és de propietat municipal.

Ara fa cinc anys, l'any 2011, l'Ajuntament de Manresa va aprovar el pla director de la fàbrica que havia de permetre abordar amb rigor la rehabilitació de l'edifici, segons es va dir aleshores, i que definia els seus usos. Es pensava en els Panyos per centralitzar els serveis que la Generalitat té escampats per Manresa, fet que ja s'havia suggerit en ocasions anteriors però que no s'havia acabat de definir mai ni per part de l'Ajuntament, qui era qui més ho desitjava, ni per part de la Generalitat, que no s'hi va comprometre mai. Ara, aquest paper de centralitzar els serveis que la Generalitat té a Manresa el juga l'edifici dels antics jutjats de la Baixada de la Seu. Però va lent igualament.

El pla director dels Panyos també preveia destinar una part de l'equipament a activitats culturals, construir una passera per creuar el riu Cardener, un aparcament subterrani per a un centenar de cotxes i recuperar l'alçada original de la xemeneia, que es va escurçar 1,70 metres els anys 70 després que hi caigués un llamp.

Però va sorgir un primer problema: el cost del projecte. Rehabilitar els Panyos per dins i per fora, superava aleshores els 11 milions d'euros. Això i la crisi van fer la resta. Ja mai més no se n'ha parlat.

Les vicissituds dels Panyos

Construït el 1820, la fàbrica va tancar el 1976 després de 156 anys d'activitat fabril dedicada al tèxtil. A partir d'aleshores va començar un lent i imparable procés de degradació. El 1988 va ser inclòs al catàleg d'edificis protegits de la ciutat, i un any més tard l'Ajuntament de Manresa va ordenar l'enderroc de sis naus de la fàbrica a causa del seu mal estat. Només va quedar dempeus edifici principal que hi ha ara.

Un museu de la indústria, un institut de secundària, un espai per les arts, residència per a gent gran, un equipament sociocultural o bé la seu de la capital del que havia de ser la vegueria de la Catalunya Central, van ser algunes utilitats que es van suggerir des d'aleshores. L'Ajuntament també es va plantejar traslladar-hi alguns servies municipals per començar a donar-hi vida.

Mentrestant, a principi del 2000, s'enderrocaven velles instal·lacions industrials que hi havia al seu voltant, a l'avinguda Francesc Moragas, per fer-hi els pisos que hi ha ara, i l'Associació de Veïns del barri de Valldaura duia a terme campanyes amb el lema "SOS Panyos" perquè s'hi fes una intervenció urgent per evitar la seva degradació. Fins i tot es van fer festes reivindicatives. A diferència de llavors, ara ningú no reclama que s'hi faci cap cosa.

Un milió per la teulada

L'octubre del 2005 va caure un tros de teulada que no es va reparar fins un any després de forma provisional. Ja el 2009 es va dur a terme la reconstrucció integral de tota la teulada, el punt dèbil dels Panyos. Hi van invertir gairebé un milió d'euros procedents del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL), més conegut com el pla Zapatero.

Pocs mesos abans d'aquesta intervenció, la conselleria de Cultura del Govern de la Generalitat va declarar els Panyos bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric. Això implica un alt grau de protecció i, segons es va dir aleshores, obria la porta per a l'obtenció de subvencions. Però aquí ha tornat a estar de pega. No ha arribat cap ajut tret dels 50.000 euros que va costar el Pla director i que, curiosament, van sortir del ministeri de Cultura del govern central.