Cartells acabats de penjar i altres mig esquinçats decoren alguns dels aparadors buits i polsegosos del Barri Antic de Manresa. També hi ha establiments que conserven el rètol del local que fa temps va desaparèixer. Als baixos del número 12 del carrer de Sobrerroca va alçar la persiana a final d´octubre un local diferent de tota la resta. No és per fer-hi negoci, però segur que donarà vida a aquesta zona de la ciutat.
Un full DIN-A4 amb lletres majúscules i colorides dibuixades a mà anuncia que som a l´escola popular de la Plataforma d´Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC). L´escola popular obre les portes de dilluns a divendres d´1/4 de 6 a 3/4 de 7 de la tarda. Com que tenen 40 infants inscrits, cada dia hi acudeixen nens d´un grup d´edat concret. Són infants de famílies que no disposen de recursos suficients per pagar un centre de reforç privat.
L´interior del local és senzill, amb una pissarra, cadires i quatre taules. Sis infants fan deures d´assignatures com matemàtiques, català, anglès i socials. Amb cada un o dos nens hi ha un voluntari que els ajuda. I és que el repàs no s´imparteix amb una classe magistral, sinó de manera personalitzada. Així poden oferir una atenció molt més elevada que a les escoles, cosa que facilita considerablement l´aprenentatge de l´alumne.
Un dels vint voluntaris del projecte és Joan Garcia, i se li dibuixa un somriure d´orella a orella cada vegada que parla de la iniciativa de la PAHC. «És un projecte que em fa molt feliç i que contribueix a crear un món millor. Veure l´esforç i dedicació dels infants per aprendre i adquirir coneixements és increïble. És el nostre gra de sorra per lluitar contra la pobresa i el Barri Antic és ideal per fer aquesta tasca», opina Garcia.
Mil·lènia Castillo fa segon de batxillerat artístic i també és voluntària de l´escola popular. «Em van comentar que necessitaven voluntàries i m´hi vaig apuntar de seguida. Poder ajudar els nens que a casa no tenen aquest suport em va semblar una idea fantàstica per invertir el temps».
L´escola injecta vida, il·lusió i esperança. «És un projecte per a la gent del barri. L´educació és una eina clau per combatre la misèria», diu Marc Garcés, un altre voluntari.
«Un barri oblidat»
A fora de l´escola, les botigues i els carrers estan gairebé buits. «És un barri oblidat. A l´Ajuntament només li interessa aquesta zona pels turistes. Els 500 anys de sant Ignasi a Manresa no animaran la zona», es queixa Jordi López, que fa una dècada que viu al barri.
Un seguici de divuit dones d´edat avançada passeja pel carrer de Sobrerroca xerrant sobre les mil i una meravelles que va fer sant Ignasi de Loiola en la seva estada a la ciutat. Engracia Fernández, que lidera l´expedició, comenta que formen part de la congregació religiosa de les Filles de Sant Josep i que han arribat de Saragossa. Se les veu contentes després d´haver estat a la Cova i al Pou de la gallina. «No havia estat a Manresa, però sí que en tenia referències per la seva relació amb sant Ignasi. És una ciutat bonica però també està malmesa i bruta», explica Fernández.
La congregació de religioses enfila camí cap a la plaça Major. Són gairebé les 7 de la tarda i l´escola tanca les portes fins demà. Les mares van a recollir els nens, que marxen cap a casa amb les motxilles carregades de noves oportunitats i esperança. La PAHC imparteix, dia a dia, una lliçó exemplar de solidaritat.
