El debat sobre l'enllumenat públic al centre històric de Manresa organitzat per l'Ajuntament va servir per explicitar el malestar de veïns i comerciants del sector.

Un malestar que alguns d'ells van expressar directament i sense embuts al regidor de Qualitat Urbana i Serveis, Jordi Serracanta, i al cap de secció de Xarxes i Eficiència Energètica de l'Ajuntament de Manresa, Manel Ribera.

D'altra banda, a la sala on se celebrava la sessió l´Espai Òmnium n'hi havia més d'una vintena de veïns dels quals van intervenir una dotzena. Això fa que quedi el dubte de si hi ha un clam contra la manca d'il·luminació però la major part d'afectats no ho manifesta.

Queixes sector per sector

Els veïns que sí van considerar necessari expressar les seves queixes van advertir de la manca d'il·luminació que pateix l'entorn del conservatori de música, amb 700 alumnes; el contrasentit de tenir una farola permanentment apagada a la poc il·luminada plaça Gispert; la sensació d'entrar a la gola del llop quan es passa de la plaça Europa al carrer del Carme o del Born a Alfons XII i altres espais de l'entorn, com la mateixa plaça Sant Domènec, amb escales en penombra per on cauen persones.

La postura de l'Ajuntament parteix d'una altra base: el centre històric de Manresa es troba, en general, dintre del nivell lumínic que exigeix la normativa, amb pocs punts per sota.

Es poden fer accions de millora, revisar la regulació de la intensitat, analitzar com distribuir millor els punts de llum, aplicar en les noves urbanitzacions il·luminacions semblants a les que l'actual govern municipal ha executat al carrer del Joc de la Pilota i prendre'l com a model de futur, treballar perquè la il·luminació de carrers adjacents sigui més homogènia perquè no es creÏn murs de foscor a causa del contrast.

L'altra cara de la moneda

Però allà on hi ha veïns que demanen una actuació decidida acompanyada de dotació pressupostària, que s'elevi el nivell d'il·luminació a nivell general, que es prengui com a model altres centres històrics d'èxit que tenen uns fanals ornamentats i que s'actuï de forma urgent; l'Ajuntament defensa que aconseguir una quadratura del cercle que satisfaci a tothom no és fàcil, que la manca d'il·luminació és a vegades qüestió de sensacions, que els carrers sense comerç tendeixen a veure's menys il·luminats, que la situació actual és fruit de l'evolució de molts anys d'arquitectes que projecten i enginyers que en ocasions passen dificultats perquè el vial sigui funcional; que s'han provat fanals molt macos que il·luminen molt malament.

Total, que si hi ha un àmbit en el què el debat té molts matisos entre el blanc i el negre és aquest.

I aquí és on van col·lisionar el sentit comú que reclamaven els veïns amb la normativa lumínica. I les directrius expertes per reduir la despesa energètica i l'emissió de CO2 amb el dubte de si els fanals estiguessin més nets farien més llum. Prop de mig milió d'euros costa a l'any el manteniment dels més de deu mil punts de llum de la ciutat.

Més debats

Aquest va ser el primer debat obert a la participació de tota la ciutadania de la sèrie proposada pel Comissionat del Centre Històric de Manresa.

El debat «Per un enllumenat sostenible i de qualitat al Centre Històric ha estat una iniciativa del Comissionat del Centre Històric, que fruit de la seva feina ha proposat una seguit de xerrades sobre els temes que més interessen als veïns d´aquest punt de la ciutat.