La documentació per a la cessió del convent de les caputxines a la Fundació Sociosanitària del Bages (FSSM) per fer-hi una residència per a ancians amb dependència ja està a les mans del Vaticà, que ha de donar el sí o el no a una operació que ha quedat encallada quatre anys entre Manresa i el bisbat.
L'operació de la cessió, acordada a començament del 2012 per la FSSM i les monges, i feta pública el gener del 2014, ha anat a remolc del ritme marcat pel bisbe de Vic, Romà Casanova, que no l'ha facilitat. Ahir, el bisbat va emetre un comunicat en el qual informava que Casanova ha estat nomenat per la Santa Seu comissari pontifici per tal que executi les seves decisions pel que concerneix al convent "adoptades a través de la Congregació per als Instituts de la Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, de qui depenen les germanes caputxines". Amb aquest nomenament, la feina del bisbe també és "tenir cura de les germanes de la millor manera possible perquè puguin continuar fidels a la seva vocació".
Sorpresa de les monges
Al convent de les caputxines, que són presents a Manresa des del 1538, hi queden quatre germanes: Teresa Caballero, Pilar Lumbreras, Victòria Mayas i Aina Mateu, i n'hi ha dues més que estan ingressades. Una, Concepció Serra, a l'Hospital de Sant Andreu, que gestiona la FSSM, i l'altra, Asunción Bergua, a Barcelona. Ahir, les germanes van mostrar la seva sorpresa pel nomenament del bisbe, que van saber per Regió7. "No entenem a què respon", comentaven. Segons la nota del bisbat, quelcom que ha motivat la decisió de nomenar un comissari pontifici és "la preocupació per la situació en què es troba actualment la comunitat del monestir, molt afeblida per l'edat i el nombre de germanes que hi viuen". Aquesta argumentació xoca amb el fet que la cessió del convent a la ciutat, motivada per la manca de vocacions, inclou garantir a les monges que hi queden la seva atenció per la FSSM, que les està cuidant fa tres anys.
Ahir, Manel Valls, director general de la fundació, va mostrar respecte pel nomenament del bisbe, que "està per sobre de la nostra àrea de responsabilitat", i es va mostrar confiat que "tindrà un efecte totalment neutre" en el veredicte per part de la Santa Seu. Estava força convençut que "s'acabarà fent", malgrat "l'endarreriment en la llarga tramitació".
Per què la Santa Seu?
Demanat per aquest diari, el bisbat va donar explicacions quant al fet que la decisió de cedir el convent estigui en mans de la Santa Seu i va criticar que, en el seu moment, s'anunciés com una cosa feta. Van explicar que, en ser un monestir de clausura pontifícia depèn de la Santa Seu i que, a més a més, si venen un hort o un apartament ho poden fer sense passar per ell, però que, quan la venta (o cessió) supera cert valor, com estableix el dret canònic; en concret, quan és superior al milió i mig d'euros, s'ha de demanar permís a la Santa Seu, com s'ha fet. Van assegurar que el bisbat no té cap interès en què l'operació vagi malament (tot i que en ser un cessió i no una venta no en tregui cap benefici econòmic indirecte) i que fins "ha col·laborat amb les monges amb dues taxacions que calien" per fer la tramitació. Afegien que el paper del bisbe com a comissari pontifici és el d'intermediari però que "si en algun moment prengués una decisió unilateral" aquest nomenament quedaria anul·lat
