Albert Tulleuda (Manresa, 1958) era director del Museu de la Pell d´Igualada, càrrec que va deixar l´estiu per fer-se càrrec de la gerència de Fira Manresa. La gestió i promoció de la ciutat s´ha professionalitzat. L´entitat canviarà de nom per donar-li aquesta perspectiva més global. Afirma que Manresa pot ser més turística del que és actualment. Opina que la figura de sant Ignasi li dóna una singularitat excepcional que s´ha d´aprofitar, però sense oblidar que «la gent anem allà on ens tracten bé, on és maco de veure perquè hi ha patrimoni i autenticitat, i perquè ens ho passem bé».

Què hi fa un llicenciat en Història de l´Art i gestor cultural a Fira Manresa?

Vaig treballar de gestor de diversos departaments de logística i paral·lelament vaig fer Història de l´Art. Em vaig especialitzar en gestió cultural. La combinació de gerència i gestió va fer que el 2004 entrés a l´equip de la llavors muntanya de sal de Cardona amb el plantejament de crear una fundació. No sé si és una figura estesa o no, però en altres llocs es busca un gestor turístic amb visió de negoci. Hem de mirar sempre aquest vessant, però amb sensibilitat pel patrimoni, la història del territori i la cultura. No només el negoci pur i dur, sinó tenir una visió global i no només mirar la cultura sense mirar el negoci.

Vol dir que sense cultura no hi ha negoci?

El que no seria interessant és que el negoci marqués molt la cultura, però sense cultura tampoc no hi ha negoci. I això no vol dir que tot el que es faci culturalment hagi de tenir un rendiment econòmic. Però sí que és un valor en si mateix que pots posar com un actiu en la teva promoció turística. Això és indiscutible. Una ciutat activa culturalment és una ciutat amb autoestima, que es veu bé a dins i es pot projectar d´una manera real a l´exterior.

Hi va haver un procés de selecció per triar aquest càrrec. Per què s´hi va presentar?

Perquè era Manresa. Jo anava seguint el projecte com a ciutadà. No m´havia plantejat ser-hi professional. Estava molt bé a Igualada, però hi ha el valor afegit de ser a Manresa. A això s´hi han d´afegir temes més prosaics com poder anar a treballar a peu o les circumstàncies familiars, que fa que et repleguis més al territori. Ara tinc l´oportunitat de retornar el meu bagatge professional a la ciutat.

Quina és la missió que li han encomanat?

Tenim tot el sector fires, amb l´ajut inestimable de Joan Haro, que hi té molta experiència. Cal buscar elements atractius perquè els expositors i els visitants vinguin i no es limitin a buscar per Internet la informació, perquè la informació ja és a tot arreu. Hi estem treballant. L´altra part són temes més logístics que ens ha encomanat l´Ajuntament. I després hi ha el gran paquet. Anem cap a complir l´encàrrec de la gestió executiva i estratègica de projecte de marca de ciutat, promoció turística i, per últim, Manresa 2022.

Sembla un debat etern, però Manresa és una ciutat turística?

Manresa ha de ser moltes coses. I una és turística. Intento ser molt realista i pragmàtic. Crear una marca que digui que Manresa ha de ser turística o industrial ja no és la tendència de la ciutat. Les ciutats han de ser el màxim de polièdriques possible, i jo penso que Manresa pot ser molt més turística del que és. Té uns atractius suficientment potents, iguals o fins i tot superiors als d´altres llocs que potser tenen més desenvolupat aquest tema. És una activitat econòmica que genera com a mínim l´autoestima de la població i també negoci. Tant de bo sigui el màxim de turística possible perquè això voldrà dir que haurem contribuït a l´economia de la ciutat, sempre que sigui un turisme respectuós, cultural, patrimonial i actiu.

Per què sigui més turística, coneguda o que algú se li acudeixi visitar la ciutat, no només hi ha d´haver la Seu i la Cova?

En turisme s´utilitza el mite de l´ermita meravellosa. Tothom al seu poble té una ermita, però, o bé és excepcional i única al món, o en tens una com tantes altres. Aquí tenim les dues coses, però el que cal és que passin coses en aquesta ermita, i coses atractives, que la gent tingui ganes d´anar-hi. A Manresa, per sort, tenim una mica de tot. Un fet únic és l´estada de sant Ignasi a la ciutat, amb el Camí Ignasià. Això no ho té ningú més. Per tant, ho hem de potenciar, i a més a més tenim una xarxa de distribució, que és la Compa-nyia de Jesús. També tenim autenticitat com el carrer del Balç. No és excepcional, però és autèntic. La Seu... Però han de passar coses. Pel sol fet que hi siguin tindrem visitants però no farem el pas d´esdevenir un actiu turístic.

Què passarà a Manresa no ja el 2022, sinó el 2023?

Entenc que l´any 2022 és una fita, però també el 2023, el 2024 i tot el que vingui després. Seria un error basar-ho tot en el 2022 i no pensar en l´any següent. Quan poses una data sembla que hi poses el focus i ets més autoexigent, però no tot s´acaba aquí. No sé quanta gent passarà, però si treballem en conjunt com fins ara n´hi haurà molta més de la que passa ara. A més a més s´ha de tenir en compte que no és un projecte local, sinó que és nacional. La Generalitat i la Diputació hi creuen, i al País Basc també.

També hi ha gent que s´ho mira amb escepticisme i no veu clar el turisme religiós.

Ens hem d´explicar més bé. No vull pas desmerèixer la part de turisme religiós, però ens tornaríem a equivocar si només pensèssim en aquest. Hem de tenir turisme religiós, de natura, gastronòmic, turisme actiu... Necessites un relat que et distingeixi, que seria la figura de sant Ignasi, que és el més potent a escala internacional. Si volem que vingui gent no estrictament de Barcelona i l´àrea metropolitana hem d´apostar per aquesta figura clau. Quan intentes entrar en aquest sector del turisme t´has de distingir en alguna cosa. Cal agafar una punta de llança, perseguir això, i darrere ve tota la resta.