El bisbat acusa la fundació sociosanitària de negligent i de voler saltar-se el Vaticà

El bisbat, a través de Francesc Xavier Bisbal, que és el seu delegat de mitjans de comunicació, ha respost amb rotunditat l´exposició dels fets realitzada per Manel Valls, director general de la FSSM, en l´edició d´ahir. La va fer per respondre les acusacions del bisbat, segons el qual havia actuat amb precipitació i sense respectar el Dret Canònic en el tracte amb les monges. Valls va aportar una extensa cronologia de com van anar els fets des del primer contracte amb les caputxines, el 4 de gener del 2013, fins a la darrera reunió amb el bisbat, l´11 de novembre passat, en què aquest va tornar a requerir a la FSSM -­com havia fet el 8 de juliol- que marxés del convent, «fins que no s´obtingui el plàcet de la Santa Seu», matisava ahir el bisbat.

La documentació aportada per la FSSM incloïa cartes del bisbat en què aquest puntualitzava que l´acord entre les monges i la FSSM «requereix necessàriament el consentiment per escrit del bisbe». Segons el bisbat, això no es contradiu amb el que ha defensat amb èmfasi darrerament. Això és, que la darrera paraula la té exclusivament de la Santa Seu. Ho argumenta dient que «la dependència directa del monestir de Sant Carles Borromeu, perquè és de clausura pontifícia, és de la Santa Seu; tanmateix, correspon al bisbe del lloc una ´vigilància especial´ sobre tot el que s´hi produeixi. El 2014 es va recordar que el bisbe havia de donar l´autorització: significa que té l´obligació de vigilar si això es feia d´acord amb les normes de l´Església. I aquestes normes indiquen que la cessió l´ha d´autoritzar la Santa Seu per la naturalesa de l´orde, les constitucions de les caputxines i el valor de les finques (per les tres raons a la vegada, no només per una). Per tant, l´autorització del bisbe no contradiu la supeditació última a la Santa Seu». Tot i així, en les comunicacions del bisbat no s´especificava que calgués, a més a més, l´autorització última de Roma.

La taxació

Segons entén el bisbat, «la gestió de la FSSM ha estat des del primer moment evitar que la tramitació canònica passés per la Santa Seu. Va intentar esquivar l´aprovació de Roma amb una taxació sospitosament baixa». De fet, es demana «com explica la FSSM la diferència brutal entre una taxació i una altra?», referint-se que la primera era de 995.615 euros i la segona de més d´1,5 milions. Ambdues taxacions, va explicar en el seu dia la FSSM, les van demanar les monges per incloure-les en la documentació de l´acord.

El bisbat explica que va delegar «en el secretari canceller, David Gómez, la gestió de la tramitació canònica a partir de la segona meitat del 2014, i la FSSM en una canonista; i s´ha de dir que durant tot aquest temps la FSSM no ha col·laborat gens, ha donat allargues o simplement no ha contestat totes les peticions que s´han fet des de cancelleria perquè es fessin les coses correctament. El resultat de tot això és que la Santa Seu ha declarat nul l´acord». Afegeix que, «paral·lelament a aquesta negligència de la FSSM, ha iniciat una campanya mediàtica donant per fet l´acord, presentant-lo públicament i ocupant els espais del monestir i fent una política de fets consumats. El bisbat, veient que l´acord era nul i que la FSSM no atenia els requeriments per fer les coses correctament, ha advertit diverses vegades que la fundació havia d´abandonar els espais, fet que ha cobrat força quan el setembre del 2016 la Santa Seu ha declarat nul l´acord entre les Caputxines i la FSSM».

El bisbat insisteix com a conclusió que «si la Santa Seu ha declarat nul l´acord i el tema acumula tot aquest temps de retard és perquè la FSSM ha volgut fer una política de fets consumats (que ara ha de rectificar i tirar enrere pel dictamen vaticà) i perquè no ha volgut atendre els requeriments del bisbat a fer les coses

correctament i segons el dret».