L'acord entre les clarisses caputxines del carrer de Talamanca i la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) segons el qual les monges cedien a la fundació el convent, ha quedat anul·lat per la Santa Seu. Al mateix temps, el bisbat ha ordenat a la FSSM que abandoni el monestir el proper 12 de desembre com a màxim.

La fundació ja hi tenia el Servei d'Atenció a Domicili i es feia càrrec de les quatre monges que hi viuen actualment des de fa tres anys, que justament havien pres la decisió de cedir el convent a la fundació perquè ja són molt grans i no tenen relleu, i aquesta fórmula assegurava que l'equipament faci un servei a la ciutat. La idea era fer-hi una residència per a gent gran amb dependència.

Davant d'aquest panorama, el Moviment Cristià Comunitari de Manresa ha volgut dir la seva sobre aquest afer. Demana al bisbat i al Vaticà que respectin la decisió de les monges, a les quals donen el seu suport i, alhora, retreuen al bisbe Romà Casanova que la seva darrera visita provoqués que les monges "se sentissin menystingudes i agreujades psíquica i moralment". Es pregunten "per què s'ha produït aquest greuge? Per ser dones i topar amb unes actituds eclesiàstiques patriarcals i amb massa trets de missogínia? Per un excés d'autoritarisme? Perquè són velles, tot i que amb plenes facultats mentals?..."

Aquest grup de cristians, que tenen darrere seu més de trenta anys de relació amb les caputxines, defensen l'acord entre les monges i la FSSM. El consideren "molt bo". Cinten, entre altres, "la raó no menor que satisfà les monges ja que està d'acord amb els seus ideals evangèlics i de retop els fa albirar el seu futur personal sense angoixes". Hi afegeixen: "considerem que el bisbat i la Santa Seu no poden apagar la veu de les germanes i que la seva missió és recolzar-les. Cap institució eclesial pot estar per damunt de les persones".

Manifesten la seva "por" que "des del bisbat s'actuï amb la FSSM amb un raser diferent si fos una entitat confessional. Per a nosaltres, la FSSM ha donat proves paleses d'eficiències en el servei als manresans".

Exposen al bisbe que han volgut intervenir seguint justament les seves paraules. "Dies enrere ell ens recordava que som una gran família de la qual tots som responsables. Que ningú no pot dir: 'això no és per a mi". Sabem que això no ho deia pas demagògicament perquè aquell dia era en el que se'ns demanava pagar, sinó perquè 'l'Església com a família és una tasca que hem de fer tots i en tot moment', reblava".