La mare que va canviar la revenja pel perdó

El fill de Tamara Chikunova, activista contra la pena capital, va ser condemnat a mort i afusellat

02.12.2016 | 08:14
Tamara Chikunova va ser ahir a la tarda a Manresa

Estimada mare. Et vull demanar perdó per si no et torno a veure. Recorda que jo no vaig matar ningú; no tinc cap culpa. No deixaré que ningú et piqui. Abans, prefereixo morir. T'estimo molt. Ets l'única persona estimada a la meva vida. Si us plau, recorda't de mi. Un petó. El teu fill Dimitri». 

Escoltada per un centenar de persones, entre les quals molts joves, Tamara Chikunova va explicar la seva història en l'acte contra la pena de mort organitzat aquest dijous a la tarda per la Comunitat de Sant Egidi a l'auditori de la Plana. Entre el públic, com en altres convocatòries similars, no hi va faltar Sara del Barrio, una manresana d'adopció que farà 99 anys el mes vinent i que va entrevistar ara fa un any per parlar-hi de la correspondència que manté amb un condemnat a mort.

Reconstruir-se

Chikunova és una mare russa que vivia amb el seu fill a Tashkent, a l'Uzbekistan. El 17 d'abril del 1999 tres homes vestits de paisà van entrar a l'oficina on treballaven i es van endur el seu fill. El van acusar d'un doble homicidi. El 10 de juliol de l'any següent el van afusellar. El fragment que encapçala la pàgina és d'una carta que li va escriure el seu fill i que li va arribar quaranta dies després de l'execució. El març del 2005 el procés que li havia llevat la vida va ser declarat nul i ell va ser rehabilitat postmortem. L'1 de gener del 2008 es va abolir la pena de mort a Uzbekistan. Entremig, Chikunova va haver de fer un llarg camí interior per reconstruir-se. No va triar ni la revenja, ni l'odi, ni la rancúnia, sinó tot el contrari: el perdó, la misericòrdia i la lluita contra la pena capital, convertint-se en una activista que ha contribuït a salvar la vida a 23 condemnats. A més a més, juntament amb la Comunitat de Sant Egidi, han ajudat a l'abolició de la pena capital en diversos països de l'Àsia central i, gràcies a això, han salvat la vida a prop de 170 condemnats. El darrer país que la va abolir, Mongòlia, ho va fer fa només quatre dies, el 2015.

Dijous, aquesta mare de cabell blanc i una fe profunda en Déu i en el poder del perdó, va repetir en diverses ocasions la idea que «la pena de mort és l'assassinat a sang freda de l'estat en nom de la justícia». Va parlar de les contradiccions de la Bíblia, de «l'ull per ull i dent per dent» al «no mataràs», i de la saviesa de Ghandi per donar-hi resposta quan deia que «amb l'ull per ull només aconseguirem que el món sencer quedi cec». Va explicar el cas d'alguns joves condemnats a mort a qui va conèixer a través de la seva associació (Mares contra la Pena de Mort i la Tortura): Alexei Buriacheck (27 anys), que es va tallar els ulls per no haver de signar la seva autoinculpació. Edvard Ajmetshin (25 anys), Eugueni Gougnin (21 anys). Al darrer, que es va voler batejar al corredor de la mort, li van anul·lar la sentència, i va decidir dedicar-se als altres fent-se capella. Nikolai Ganeev...

«Una societat medieval»

Chikunova va convidar els joves que l'escoltaven a decidir com volen que sigui el futur. «Heu de pensar com voleu viure, amb l'ull per ull o amb misericòrdia». Va afirmar que «una societat amb pena de mort és una societat medieval» i que el pitjor enemic de tots és la indiferència. «La indiferència pels ancians que viuen abandonats, per la gent que viu al carrer, pels discapacitats, pels refugiats sirians als quals no obrim la porta; per la fam, la sida i els genocidis a l'Àfrica». Unes altres penes de mort, va assegurar, que no en porten el nom però que també sentencien els que les pateixen. Per això va fer una crida a la no indiferència, a la responsabilitat.

A la sortida, força gent va signar els fulls que hi havia per adherir-se a la crida contra la pena capital.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Manresa

El Guimerà tanca de 10 a 10 per acollir les parades de la Fira de Sant Andreu

Consulta a quins altres carrers també hi haurà talls de circulació aquest diumenge

El projecte #Invulnerables es presenta a Montserrat

El projecte #Invulnerables es presenta a Montserrat

Una delegació amb voluntaris, famílies i sor Lucia Caram ha visitat aquest matí el Monestir

Manresa estrena la campanya de Nadal sobre gel

Aquest dissabte es va fer l'encesa de l'enllumenat, precedida per una exhibició de perruqueria i...

El Pla de Govern preveu crear el carril bus a la carretera de Vic aquest mandat

El Pla de Govern preveu crear el carril bus a la carretera de Vic aquest mandat

Altres compromisos que fixa el document són projectar la transformació del Guimerà en illa de...

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema