Els antibiòtics no curen ni els refredats ni la grip. Només es poden prendre quan ho indiqui el metge. No s'ha d'allargar ni escurçar el tractament i no s'han de prendre mai els que sobrin a casa. Aquests són alguns dels missatges que la Fundació Althaia de Manresa adreça a pacients, familiars i a la ciutadania en general en una campanya per l'ús racional d'aquest medicament amb l'objectiu de frenar l'aparició de bacteris resistents al medicament.
Cada any hi ha 25.000 morts a Europa per aquest motiu, i han saltat totes les alarmes. Seguint les recomanacions d'institucions internacionals com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) o centres de controls de malalties infeccioses, Althaia ha impulsat la campanya per promoure'n un ús racional.
Un antibiòtic és un medicament que serveix per tractar únicament infeccions bacterianes, no les víriques que causen refredats, grip o la majoria de problemes intestinals. Ha de ser sempre prescrit pel metge i és perillós automedicar-se, explica Antònia Balet, de Farmàcia d'Althaia.
El problema apareix quan es prenen de forma inadequada. Per diversos motius. Perquè actuen contra la flora bacteriana i, sobretot, perquè generen resistències. Apareixen els anomenats superbacteris o bacteris resistents, i els antibiòtics habituals deixen de ser efectius, explica el cap de la unitat de malalties infeccioses, Rafael Pérez. Segons la seva opinió, és el «grup de fàrmacs que ha tingut un impacte sanitari més gran».
Campanya a l'hospital
Davant aquest panorama Althaia porta a terme una campanya per a pacients, familiars i també els professionals de la institució. S'han fet sessions de treball amb personal de la fundació i s'ha posat al dia la guia d'antibiòtics d'Althaia en la qual s'actualitza en quines situacions s'han de donar i en quines no, explica Pérez.
Els professionals ja tenen assumit que no s'han de receptar antibiòtics si no és necessari, però tot i així «sempre es fan estudis per intentar que la indicació s'ajusti al que li fa falta al pacient», explica l'adjunt a la direcció assistencial, Fermí Roqueta.
Per altra part a nivell d'usuaris i familiars s'ha repartit material informatiu per tots els centres d'Althaia amb missatges breus, concrets i concisos «perquè arribin a tota la gent que ens ve. Intentem que quedin ben fixats».
Educació a primària
A primària és on més pedagogia han de fer els professionals. «La gent ens demana que els receptem antibiòtics, i moltes vegades ja se l'han començat a prendre quan vénen», expliquen Landelina Verdugo i Gemma Vila, responsables de les àrees bàsiques de Salut de les Bases i el Barri Antic, respectivament. Afirmen que a vegades «costa una mica fer entendre a la gent» que no els cal ni els fa cap falta l'antibiòtic. «Ens toca fer molta educació des de primària perquè som la primera porta d'entrada al sistema sanitari».
En aquest cas la lluita és contra la llegenda urbana o la falsa creença que amb antibiòtics et cures abans. «No és cert. Possiblement és un tema cultural d'un mal ús previ d'anys enrere. Als 70 i als 80 es donava antibiòtic per a tot», afirmen.
Balet recorda que el seu sobreús és un problema per a la població en general perquè creixen les resistències, però també individual perquè «el mateix pacient en pot sortir perjudicat. Hi ha el doble vessant, l'individual i el col·lectiu». A més a més si una persona no ha pres antibiòtics d'una forma habitual, quan li faci falta el tractament serà més efectiu, «tret que hagi tingut la mala sort que s'hagi encomanat amb un germen resistent».
D'aquí l'alarma que generen els superbacteris, ja que els tractaments comuns amb antibiòtics deixen de ser efectius per les seves indicacions bàsiques. «Ja tenim problemes amb algun bacteri perquè l'arsenal que ens queda és molt escàs», afirma Pérez. «Fent prescripcions adequades hi ha capacitat per revertir aquesta situació. Si baixa el consum també baixen les resistències», diu.
