La Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC) al Bages arriba al seu quart aniversari havent assolit l'objectiu inicial pel qual va ser creada, ajudar les famílies que no poden pagar les hipoteques, però, en canvi, amb una emergència social més greu que fa quatre anys: cada cop hi ha més persones que viuen en habitatges precaris i que no tenen recursos per pagar els lloguers, ni tan sols els dels pisos socials, segons alerten des de l'entitat.

Si el balanç se centra exclusivament en les persones afectades per impagaments d'hipoteques, el resultat és positiu: aquest tipus de problemàtica ja no és la majoritària entre les famílies que acull la PAHC, gràcies al fet que, durant aquests quatre anys, l'entitat ha aconseguit que els bancs hagin perdonat una suma de deute «que s'acosta als deu milions d'euros», segons explica un dels membres de la PAHC Bages, Rufí Cerdan.

Però, en canvi, afegeix, «això no es tradueix en una disminució de la xifra de persones que viuen en condicions indignes». Segons adverteix, «cada cop hi ha més famílies que viuen en situacions d'infrahabitatge», una problemàtica de la qual responsabilitza l'Ajuntament de Manresa i l'Agència Catalana de l'Habitatge.

«Durant aquests anys, els bancs han reaccionat gràcies a les pressions de la PAHC. Però, en canvi, la resposta que donen les administracions és molt més feble, si ho comparem amb les victòries que hem rebut dels bancs. Amb les administracions ens està costant molt més», lamenta.

Actualment, explica, moltes de les famílies que atèn la PAHC Bages viuen en situació d'infrahibitatge, acollides en altres llars, en habitatges ocupats o són persones directament sense sostre. Un altre grup molt important són les persones que no tenen ingressos regulars i que, per tant, no poden accedir a les dotacions actuals de lloguer social. I una tercera problemàtica important són aquelles famílies que no tenen prou ingressos per fer front al cost del lloguer dels pisos a preu de mercat.

«Ha canviat el perfil de les persones amb problemes», conclou Cerdan, i afegeix: «nosaltres no notem enlloc que les suposades millores econòmiques s'hagin traduït en un augment dels recursos per accedir a habitatges. Hi ha moltíssima gent afectada».

Aquest empitjorament de les dificultats per accedir a un habitatge digne respon, segons afegeix, «a una cronificació de la pobresa. Cada vegada hi ha més sectors de la població que no troben feina de cap manera, sobretot si són persones de més de 50 anys. Fa tres anys, potser encara rebien ajuts o prestacions, però ara ja pràcticament no cobren ajudes socials de cap tipus», lamenta. «Ni tan sols els que tenen contractes temporals esporàdics no poden pagar subministraments, menjar i encara menys lloguers», afegeix.

Que la situació general no ha millorat ho demostra que, a les assemblees de la PAHC, hi continuen acudint habitualment «entre vuitanta i cent persones», diu. I una gran majoria d'afectats, lamenta, no troba cap resposta a l'Ajuntament. «Sense voler ferir la sensibilitat dels professionals, constatem, dia rere dia, una situació de fallida dels Serveis Socials municipals», adverteix Cerdan. «No tenen respostes. Moltes persones acaben marxant de Serveis Socials sense una resolució dels seus casos», afegeix. «Això és el que més preocupa: un Ajuntament que es gasta el 12% del pressupost a pagar el deute a bancs no és capaç de resoldre la situació crítica de moltes famílies», diu.

Per tot plegat, Cerdan justifica la necessitat d'ocupar blocs de pisos deshabitats. Ara fa tres setmanes, la PAHC va ocupar el seu sisè edifici a Manresa, al carrer Gaudí, on ja han anat a viure les primeres famílies. Entre tots sis blocs, explica, acullen una cinquantena de famílies. «No és fàcil ni agradable haver-ho de fer. És la nostra via desesperada. Nosaltres arribem a aquestes situacions quan s'acumulen un seguit de problemàtiques urgents que no tenen cap tipus de resposta», assegura. «Per a nosaltres no és cap divertimento haver d'alliberar edificis. Ho fem quan ho hi ha cap altre tipus de remei, és a dir, quan s'acumulen moltes famílies en situacions apuradíssimes», afirma.

La detenció d'un activista de la PAHC, Berni Sorinas, fa poques setmanes durant una protesta a Manresa contra la pobresa energètica, no ha arronsat la gent de l'entitat: «la nostra resposta va ser solidària, com havia de ser. Si ens en toquen una, ens toquen totes. Malgrat que sempre hem apurat els límits de la legalitat, amb l'ocupació de pisos, mai no hem anat amb violència, ni contra els bancs ni contra ningú», destaca Cerdan.