Que es posin d'acord d'una vegada! Aquesta és la primera reacció que provoca veure com les dades de població que ofereixen l'Ajuntament de Manresa i l'Institut Nacional d'Estadística presenten diferències notables, unes dissonàncies que l'any passat van tenir com a conseqüència la pèrdua de 3,5 milions d'euros en transferències de l'Estat quan l'INE va situar la ciutat per sota dels 75.000 habitants tot i que l'Ajuntament estava convençut que no havia baixat del llindar mínim per continuar dintre de la categoria de ciutat gran.

Per què, després del daltabaix de l'any passat, l'INE diu ara que Manresa té 74.752 habitants l'1 de gener del 2016 i l'Ajuntament, 75.475 en la mateixa data, 723 habitants més? L'any abans, la diferència va ser de 508. Així que, tot i els precedents, la discrepància no ha anat a menys, sinó a més.

L'explicació curta és que l'Ajuntament no té accés a totes les dades de què disposa l'INE i que la manca d'encaix entre els tempos administratius d'uns i altres, que fa que empadronaments verificats pel consistori al llarg de l'any ja no siguin comptabilitzats per l'Estat, passa factura.

També hi ha una explicació llarga. Els ajuntaments envien mensualment fitxers d'actualització de discrepàncies, però les dades, perquè siguin vàlides a 1 de gener, han d'estar enviades abans del 10 de març. A partir d'aquí l'INE fa les seves comprovacions i donen de temps fins al 10 de maig perquè l'Ajuntament resolgui les incidències que hi ha.

Comprovacions cas a cas

Això no resulta fàcil, perquè es presenten centenars de discrepàncies i l'Ajuntament assegura que en dos mesos no té capacitat per gestionar-ho tot. Segons el regidor d'Hisenda i Organització, Josep Maria Sala, no té prou capacitat, perquè cal anar a fer una recerca individualitzada dels empadronats que l'INE no considera que ha de comptabilitzar.

Aquestes persones han de ser localitzades i «a vegades hi són, altres no hi són i, altres cops, continuen a Manresa però estan de viatge». Un cop localitzats, en alguns casos han de dur a terme tramitacions administratives que requereixen un temps, i això comporta excedir els terminis per ser comptabilitzats aquell any.

Hi ha casos en els quals les dates de naixement no estan confirmades pel registre civil, baixes per canvis de residència pendents de confirmar, baixes per defunció comunicades pel registre civil a l'INE però que a l'Ajuntament no li consten, baixes per duplicitat pendents de resoldre -persones domiciliades en dos llocs. També hi ha baixes acordades en informe del consell d'empadronament, targetes de residència caducades que s'han d'actualitzar, inscripcions pendents de confirmació i baixes per canvi de residència per expulsió d'estrangers executada.

Si a tot això s'hi afegeix que hi poden haver errors quan s'envia la informació perquè hi ha un número dels documents d'identitat o una lletra diferent d'un mateix cognom en dues bases de dades i que hi poden haver problemes de passaports o del Número d'Identificació d'Estrangers (NIE), la diversitat és notable.

Això provoca problemes per tenir actualitzades les dades, uns problemes que són creixents, perquè la mobilitat va en augment.

Un miler d'incidències

Aquest cop hi ha hagut 915 discrepàncies, de les quals 869 restaven i 46 sumaven. L'Ajuntament va presentar 720 al·legacions. 620 van ser rebutjades per l'INE i encara estan en tràmit per si es pot repescar algun empadronament.

L'INE té una maquinària gegantina que necessita molt temps per maniobrar, i això comporta tenir les dades tancades amb molts mesos d'antelació. Amb una mobilitat poblacional creixent que varia cada setmana, les discrepàncies estan servides.