La Plataforma d´Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC) considera que el Pla Local d´Habitatge que impulsa l´Ajuntament de Manresa ha d´incorporar programes específics, entre els quals un pla de xoc per fer front a les necessitats més urgents d´emergència habitacional que hi ha a la ciutat.

Altres programes específics serien un pla de rehabilitació d´edificis de la ciutat envellida; un programa d´estructuració del Servei Municipal d´habitatge; un protocol d´estructuració dels actors públics i privats que intervindran en l´impuls del Pla Local d´Habitatge. En aquest darrer s´hauria d´incloure la reorientació de l´empresa municipal Forum per alinear-la amb les necessitats de la població.

La PAHC defensa que el pla de xoc és necessari per desplegar el pla d´habitatge que s´està elaborant i així poder fer front a les necessitats més immediates, quantificant-les correctament per grups de persones i els recursos necessaris per actuar.

En un document d´anàlisi elaborat pels activistes antidesnonaments s´afirma que «un a pla de xoc significa, en primer lloc, lideratge polític per implicar a les altres administracions ateses les necessitats extraordinàries de la ciutat de Manresa quant a les persones en risc d´exclusió social i residencial i quant a l´antiguitat i deteriorament del parc d´habitatges».

Mancances

En l´anàlisi realitzat per la PAHC del Pla Local d´Habitatge que s´està redactant critica que els serveis socials condueixin persones que tenen problemes d´habitatge cap a un mercat inassequible.

El resultat «habitual», segons la PAHC, és que hi ha persones que queden desemparades perquè no aconsegueixen una solució al seu cas. Els activistes expliquen que el lloguer social no arriba a les persones sense ingressos o amb ingressos irregulars.

I recorden que titularitat pública no equival a preu de lloguer assequible, ja que la mitjana de lloguer de pisos de protecció oficial de Fòrum és de 280 euros.

Una altre tema que consideren no resolt seria el de les persones que necessiten un allotjament temporal.

Sense dades clau

Per a la Plataforma, hi ha dades del document de la diagnosi del Pla Local d´Habitatge que són reveladores i que no estan suficientment destacades però que expliquen la creixent desesperació de les famílies que s´adrecen a ells a demanar ajuda: al 2009, el 83% dels aturats eren beneficiaris d´alguna prestació mentre que el 2015 la proporció es va reduir al 43%. «Així doncs, la capacitat econòmica de les famílies amb persones a l´atur s´ha vist molt empitjorada en els darrers anys».

Lamenta que es continuï sense dades globals claus, encara que siguin estimatives, de les llars que no tenen habitatge digne.