Enhorabona pel reconeixement. A Doctoralia, l'hi inscriuen els pacients o s'hi apunta vostè?

Hi ha una llista de professions sanitàries i tu t'hi inscrius. Ells et demanen unes credencials com a professional sanitari i a partir d'aquí et dónes d'alta. Actualment hi deuen figurar el 10 % dels fisioterapeutes de tot Espanya.

La fisioteràpia és l'alternativa a la medicina convencional?

No. N'és el complement. El que és ideal és el treball en equip, perquè dóna millors resultats en conceptes de cost-efectivitat i satisfacció dels pacients. Hem de pensar que el procés d'una lesió o malaltia pot requerir el tractament de diferents atencions. Tenir una xarxa de bons professionals garanteix un millor servei en benefici de la salut. Jo, per exemple, treballo amb una metge nutricionista dins del mateix centre i amb dos traumatòlegs i una pediatra amb col·laboració externa.

Ens pot posar un exemple d'algun cas que necessiti l'atenció de més d'un professional sanitari?

En una lumbàlgia pot ser necessari un nutricionista si el pacient té sobrepès per fer una dieta complementària, o un podòleg per fer una plantilla si hi ha una deformitat associada als peus, per exemple.

Segurament el pacient es trobarà amb un metge de capçalera saturat i amb poc temps. En canvi, en una visita al fisioterapeuta hi ha temps per explicar-se.

A la nostra feina és molt important l'escolta activa, deixar que el pacient expliqui tot el relat i, fins i tot, donar-li pistes perquè l'acabi de confeccionar. Això li dóna molta fortalesa i confiança, cosa que per a nosaltres és fonamental, ja que després li indicarem que ha de fer uns exercicis, i si t'has guanyat el pacient, et farà cas. La pastilla és fàcil de prendre, però per fer els exercicis hi ha d'haver voluntat.

S'ensenya prou a les facultats d'escoltar bé el pacient?

Sí. El problema és que a la salut pública o en institucions sobrecarregades de pacients és molt difícil poder donar aquesta atenció. Ja es diu que la medicina basada en l'efectivitat és molt important, però en l'afectivitat també, i encara més si anem al terreny de la cronicitat.

Què vol dir?

Que en la lesió aguda, diguéssim que la persona importa menys que la lesió, perquè en la urgència hi ha alguna cosa que s'ha de reparar, cosir, refredar, desinflamar... Però en allò que ja no es pot resoldre, la persona es forma les seves pròpies creences i pren les seves iniciatives, s'automedica... I tu has d'anar corregint coses.

Quan pensem en la figura del fisioterapeuta, segurament ens ve al cap una llitera i un massatge. Però aneu més enllà, oi?

Sí. El model de fisioterapeuta que fins ara s'havia venut era un model basat en la teràpia passiva, és a dir, el pacient que tenia un dolor i venia aquí tenia conceptualitzat que s'acabaria estirant en una llitera, que li farien massatge, estiraments, immobilitzacions, manipulacions... i amb això passaria. Però no, els fisios utilitzem el moviment com a eina d'avaluació i tractament, i això feia falta adaptar-ho i actualitzar-ho, perquè està comprovat que no hi ha cap benefici que es transmeti per teràpies passives i que duri si no s'acompanya d'un tractament actiu, que no és altra cosa que els exercicis.

El segon millor fisioterapeuta d'Espanya, segons Doctoralia, que exerceix a Astúries, assegura en una entrevista que els fisios

No. L'evidència científica no avala aquesta teoria ni el plantejament. Només ens diu que certs estats d'ànim condicionen com ens movem i això pot generar dolors musculoesquelètics secundaris que es poden tractar, però res més. Les normes de conducta per les quals ens regim els professionals sanitaris s'haurien de basar en la ciència i no en la creença. Això descarta l'aplicació de pseudociències, teràpies que en altres països ja són considerades tècniques perilloses o fins i tot sectàries.

Pot dir-nos alguna d'aquestes teràpies perilloses o sectàries que s'estiguin realitzant a Manresa?

Sí, totes aquelles que atribueixen propietats curatives orgàniques a la gestió de les emocions. Han advertit d'aquest fenomen tant el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya com el de Fisioterapeutes, diferents societats científiques i civils en parlaran properament a Madrid a la jornada «Las pseudociencias, parasitando la salud». Serien exemples la bioneuroemoció, els alliberaments so matoemocionals, entre d'altres.

Per què la gent acaba visitant-se en centres de teràpies perilloses que no tenen base científica?

Un dels motius segurament és la sensació d'incomprensió de totes les conseqüències del sentir-se malalt que tenen alguns pacients per part d'un sistema sanitari en el qual hi ha una pressió assistencial que no permet als professionals poder atendre totes les seves inquietuds.

Si la figura del 'fisio' és tan important, per què no el veiem als centres d'atenció primària?

És cert, el 70% dels fisioterapeutes passen consulta en algun centre d'atenció privada. A la pública no es creen prou places. Els motius són purament perquè la mateixa infraestructura de la sanitat pública considera que la rehabilitació no té el pes específic de les altres disciplines, cosa que és un error. El metge de capçalera té unes llistes d'espera molt grans, i facilitar la connexió entre metge de capçalera i fisioterapeuta seria un gran guany. Però les institucions de moment no ho veuen així. Ens hem fet un fart de reclamar-ho.

Més presència de fisios

I tant! No hi ha cap dubte que el fisioterapeuta estalvia diners a la salut pública. Tractant com a màxim tres pacients l'hora (unes ràtios factibles) hi hauria un estalvi molt gran en medicaments i una satisfacció dels pacients molt més alta.