Adriana Benítez Ramos (Manresa, 1996) és estudiant del cicle Formatiu de gran superior d’Integració Social.
Què et la fer decidir a ser donant de sang per primer cop?
El fet de veure la meva mare anar a donar sang em va cridar l’atenció. Sabia que, gràcies a això, podria ajudar moltíssimes persones... Veure notícies per les xarxes socials relacionades amb la donació i llegir-les senceres també feia que volgués ajudar tants cops com es pogués.
És 0-. Pot donar a tothom, però només en poden rebre dels del seu grup. Ho sabia?
No, no ho sabia. De fet, fa unes setmanes que me’n vaig assabentar, quan em van enviar la carta comunicant-me que la meva donació havia arribat al laboratori. Estic molt contenta de ser d’aquest grup sanguini tan peculiar perquè tothom pot rebre la meva sang, sigui del grup sanguini que sigui.
Com animaria la gent jove a donar sang?
Els convidaria a provar-ho perquè és molt fàcil. Donar sang pot salvar moltes vides! Qui sap si algun dia ells necessitaran la sang d’algú per salvar la seva. També els animo a ser donants de medul·la òssia. Jo fa poc que me’n vaig fer per una causa molt important.
De moment, ha donat sang dos cops. Com ha estat l’experiència? Ho repetirà regularment?
L’experiència va ser satisfactòria, tot i que la meva vena és «rebel» i va costar una mica treure’m una bossa de sang sencera, però no em penedeixo de l’estona que vaig estar a la llitera estirada. Penso repetir sempre que pugui. M’agrada molt la idea de poder ajudar persones que ho necessiten amb la meva sang.
Què t'aporta ser donant?
Ser donant m’aporta felicitat i un orgull increïble de mi mateixa. Penso que ajudar la gent mai no és sobrer i és una de les coses més boniques que es pot fer per algú. Estic molt contenta de ser 0-.
