Nascut a Guimerà (Lleida) el 1953, Josep Maria Barberà Salido viu a Manresa des de fa 59 anys. Actualment està a l´atur.

Què el va decidir a fer-se donant de sang?

Res en especial i tot. Un dia em van fer una anàlisi i em van comentar que aquest grup que tinc jo pot servir per a tothom; m´ho van proposar i vaig començar. Un dia hi vaig anar, i sempre més.

Vostè pot donar a tothom, però, a vostè, només els del mateix grup. Té avantatges per als altres i inconvenients per a vostè...

De moment, no m´ha fet falta.

Com s´ho fa per donar? Ho té controlat? S´espera que l´avisin els del Banc de Sang i Teixits?

Si me´n recordo, hi vaig cada tres mesos. Potser passen sis mesos que no hi he anat, però, en aquest cas, t´avisen ells, et diuen que ja toca o que necessiten sang i hi vaig però, si no, sóc prou conscient per fer-ho cada tres mesos.

El deuen rebre amb una catifa vermella al terra...

No encara. Quan treballava, de vegades, venia la unitat mòbil a l´empresa i també hi anava. He anat a donar sang trobant-me, per exemple, a Sant Llorenç de Morunys. Veure la unitat mòbil i trucar i anar-hi. Allà on s´ha escaigut.

És un donant compromès.

Procuro ser-ho.

A una persona que no ha fet el pas de donar sang, com l´animaria a fer-lo?

El que sí que és segur és que està fent un bé per als altres. Depèn molt de cadascú. A més a més, no obtens res a canvi. Abans et donaven un bolígraf...

Per a vostè, segurament ja és una rutina, però també ha de ser una satisfacció personal.

Sí, evidentment, i encara més sabent que és un moment baix. Això t´anima a donar-ne. Hi vaig anar fa pocs dies i hi havia molta gent. Vull dir que les crides dient que en fa falta han tingut efecte.

Té fills? Són donants?

En tinc, però no ho són. En canvi, amb la parella que estic ara, la filla sí que un dia ens vam agafar de bracet i hi vam anar.