Precisió matemàtica per viatjar al passat i investigar els orígens familiars. Això és el que es va proposar el catedràtic de Matemàtiques, director de l'institut Pius Font i Quer quan es va posar en marxa i també de la Politècnica de Manresa durant 6 anys, Pere Rubió, quan es va jubilar el 2011. Llavors li va entrar el cuc de conèixer la procedència dels Rubió. Dels números que l'han acompanyat tota la vida va passar als arxius. S'ha remuntat a l'any 1550 i, com en tota investigació, s'ha tingut sorpreses.

«Sempre m'havia ballat pel cap fer això. Quan em vaig jubilar, com que això em recava, vaig decidir començar a buscar alguna cosa de la nostra família». Explica que sempre havia pensat que la família eren uns forners del carrer Santa Llúcia, nissaga que hauria iniciat Josep Rubió Casasayes (1795-1843). Almenys això és el que li havien transmès. En una primera època es tractava d'una professió que es considerava bé públic i depenia directament de l'abat de Santes Creus. Posteriorment, quan es va liberalitzar, cap al 1838 o 1839 «probablement el meu avantpassat va posar el primer forn particular a Manresa al que ara seria la plaça d'en Creus.

Aquí va quedar encallat fins que «per mitja causalitat» va trobar referències del pare del forner. Es deia Isidre Rubió Febrès, feia galons de seda per als vestits i vivia a l'actual carrer Hospital. Antigament es coneixia com el carrer de les Senioses, relacionat amb salut perquè era a prop de l'hospital, i també del camí de Santpedor.

Va esbrinar que a final del XVIII es va vendre la casa per poder fer una de les primeres ampliacions de l'Hospital de Sant Andreu. «Resulta que no eren forners, i això em va decebre en part. Vaig continuar buscant i vaig trobar que un avantpassat de l'Isidre, que es deia igual, era fuster». Els documents començaven a aparèixer en llatí. «Vaig trobar els papers de quan van adquirir la casa. Parlaven de Moià i que eren escultors».

Noves cerques

A partir d'aquí, amb noves pistes, va continuar la recerca que li ha permès conèixer que els Rubió de Manresa procedeixen de la població de Camarada, a prop de Foix, a Occitània. Joan Rubió (1520-1585) es va establir amb la seva família a Moià a mitjan XVI, fugint probablement dels conflictes amb els protestants, dedueix Rubió. El seu fill Francesc, que havia nascut a Camarada, va iniciar el taller d'escultors a Moià que va continuar el seu fill Jaume Rubió. Un descendent d'aquest, Jacint, va ser el que finalment es va establir a Manresa cap al 1615, on també va fundar un taller d'escultura continuador del de Moià. Els seus contactes amb la capital del Bages el va fer decidir canviar de residència. «Des de llavors sempre hem viscut Manresa», assegura Pere Rubió. «Avui en dia som 27 persones que tenim el cognom Rubió que som descendents del Jacint. En van venir 2 i ara en som 27».

Els escultors Rubió van treballar en retaules de Berga, Cervera, Rubí, Esparreguera i Ripoll. També en les cadires del cor i l'orgue de la basílica de la Seu de Manresa, i al Carme. La major part de les seves obres es van destruir a la guerra civil. Un dels pocs treballs que es conserven és el retaule major de la parròquia de Sant Pere de Castellfollit del Boix, que data del 1618.

Arxius per refer la història

Per refer la història familiar Pere Rubió ha repassat registres i arxius de Manresa, Moià, d'institucions com l'Hospital de Sant Andreu, del bisbat de Vic i també de les poblacions occitanes de Foix i Pàmies. «Ha sigut una aventura», explica. «Jo no sóc historiador. Ho he fet per la família perquè sempre l'he valorat molt. No sé si és perquè m'ho va inculcar el meu pare».

Afirma, també, que fent la recerca «hi ha hagut moments que em sentia com si jo fos el protagonista dels fets que anava trobant o com si m'identifiqués amb les actuacions dels nostres avantpassats. Tenim molt d'ells en la nostra manera de ser». Opina que «tothom és conseqüència dels seus avantpassats, perquè som el que som per tots ells, que ens han conformat». Aquí ha acabat la seva recerca. «No tinc més a saber». Tot el que ha descobert ho ha escrit i editat per repartir-ho entre la família on dóna pistes de per on podria continuar la investigació.