Com actuar davant una rebequeria del nen o la nena, què cal fer quan hi ha una disputa entre germans, o com actuar quan els petits de casa no fan el que se´ls hi mana. Són temes que amoïnen pares i mares, com va poder comprovar l´educadora i mediadora de conflictes Alba Castellví a la xerrada que va pronunciar aquest dijous al capvespre al Casino de Manresa. La sala era plena, hi havia unes 120 persones. Castellví és autora del llibre «Educar sense cridar» de la manresana Angle Editorial que ja va per la sisena edició.

Castellví ja va ser a Manresa el passat setembre convidada pel col·lectiu «una altra educació és possible». Llavors, més d´un centenar de persones es van quedar a fora perquè ja no hi cabien. Es va comprometre a tornar, i ho va fer dijous. La sala era plena de mares i pares, alguns dels quals no paraven de prendre apunts, amb les seves criatures. També mestres i professors. Un públic, doncs, divers. La xerrada fins i tot es podia seguir en streaming en una altra al costat perquè ningú es quedés sense sentir-la.

Interactuen constantment amb el públic, amb un to amable i distès en tot moment, i amb un discurs farcit d´experiències personals pròpies i també dels assistents, va aconsellar, per exemple, canviar les ordres per propostes. "Què et sembla si...", "I si..." o bé "t´estimes més...." és molt millor que imposar una obligació, va dir.

En cas que tot i així no hi hagi més remei, les ordres han de ser clares i concises, va recomanar, i formulades en afirmatiu. "No diguem el que no volem, sinó allò que volem". Per exemple és millor un "parla més baixet" que no pas un "no cridis". En opinió de Castellví, un "no genera frustració en els nens i nenes perquè sovint no saben que hi ha alternatives i els hi hem de dir". Si malgrat tot no fa el que se li mana "no cal renyar. Li hem de preguntar des de la cordialitat" perquè no ho ha fet.

De les rebequeries va dir que apareixen quan els pares i mares posen límits "i diem que no". El que caldria fer, va aconsellar, "és explicar una vegada i amb un sol argument" el perquè.

El públic va demanar què fer en cas de disputa entre germans. Castellví va ser clara. "Mentre la sang no arribi al riu no fer res. Dir-els-hi que ja s´arreglaran" i sortir de l´escena. "Moltes vegades quan tornem ja s´ha solucionat". El cas és diferent entre adolescents, però la xerrada de dijous estava dedicada pensant en els nens i nenes de 4 a 12 anys.

Castellví també va aconsellar als assistents que quals els menuts facin "més del costum i per iniciativa pròpia se´ls hi reconegui. Tots busquem reconeixement, els nens també". Per aquest motiu "hem de celebrar» les conductes positives. Això farà que es repeteixin".

Un últim consell per a pares i mares: "mirem de posar-nos d´acord. A vegades ens sorprenem del diferents que som a l´hora d´educar els fills". Una bona estratègia és que cadascú es faci càrrec d´un àmbit de decisió.