Assimilar les experiències pioneres d'un institut, aprendre a comunicar-se millor amb els fills adolescents, debatre quins canvis ha de fer el professorat a les aules o escoltar quines són les necessitats dels joves, en boca seva.

Són algunes de les propostes que es van poder seguir aquest dissabte a la tarda a Manresa en una intensa jornada de reflexió sobre l'educació secundària que es va celebrar simultàniament en cinc espais diferents, que van acollir una quinzena d'actes en total, en menys de quatre hores. A diferència del que és habitual en aquests casos, la jornada no estava organitzada ni per centres d'ensenyament ni per administracions, ni tampoc per col·lectius d'educadors, sinó que va ser impulsada directament per un grup de pares i mares de tres escoles de primària de Manresa (Ítaca, Puigberenguer i Bages), amb fills a punt de fer l'ESO, preocupats pel canvi que els suposarà.

Unes 500 persones, principalment pares, mares i educadors, van participar en els actes. La majoria d'ells, uns 450, ja s'hi havien inscrit prèviament. Tots ells van poder decidir, segons els seus interessos, a quins actes acudien dels que es feien de forma simultània al Kursaal, al Casino, a Sant Domènec, a l'Auditori Plana de l'Om i al Conservatori de Música.

«Estem molt contents perquè la resposta ha estat molt positiva. Hi ha hagut una participació molt alta i algunes conferències han tingut l'aforament complet», destacava Raquel Fernández, una de les mares organitzadores, que han tingut el suport del col·lectiu «Una altra educació és possible», l'IES Guillem Caà i la col·laboració econòmica de l'Ajuntament, el Consell Comarcal, la Generalitat i la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalu-nya. «Hem muntat tota aquesta moguda amb menys de 1.000 euros, la qual cosa està molt bé», destacava Fernández, que es va mostrar molt satisfeta perquè, a banda dels 500 participants, un centenar d'alumnes d'entre 12 i 16 anys van participar a Sant Domènec en un debat sobre com millorarien els seus instituts.

A cada acte, hi van assistir dos organitzadors per prendre nota del que s'hi deia, per tal d'elaborar un informe amb les conclusions. Ahir encara era massa aviat per fer-ho, però si una cosa havia estat el comú denominador de totes les xerrades va ser el següent: «a tots els actes s'ha conclòs que hem de deixar de parlar dels joves i començar a parlar amb els joves», va remarcar Raquel Fernández.