Manresa veurà enguany com s'executa el projecte de nova rotonda i parc urbà al sector de la Bonavista. Una operació de transformació de l'espai urbà de primera magnitud que no hauria estat possible sense que l'Ajuntament hagués obtingut el control del sòl necessari al llarg de 30 anys i pagant 5,2 milions d'euros.

Cal, doncs, posar de manifest quina ha estat aquesta feina de cuina prèvia imprescindible per oferir als ciutadans la materialització d'una intervenció històrica pel temps que fa que s'hi va darrere i l'impacte que tindrà sobre la fesomia i la mobilitat de la ciutat.

Una feina invisible, excepte quan s'anaven portant a terme els enderrocs, però amb resultats ben palpables. Al llarg de tres dècades el departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Manresa ha aconseguit una per una les 23 fiques que faran possible executar l'obra.

El cost tampoc ha estat gens menyspreable, més de cinc milions d'euros per compravendes portades a terme, convenis d'intercanvi i expropiacions que en tres dels quatre casos van donar lloc a plets judicials.

El primer que va moure peça va ser l'alcalde Joan Cornet el 28 de maig del 1986 amb l'adquisició mitjançant una compravenda de 427 m2 de sòl i 517 m2 de sostre edificable dels números 120 de la carretera de Vic i 41 del carrer Mossèn Jacint Verdaguer. Va pagar a 122 euros el m2 de sostre edificable i ha estat la compra més econòmica que s'ha fet.

Però cal tenir en compte que tot i que en el conjunt de les operacions hi ha uns preus el m2 de sostre edificable que són més econòmics que d'altres no es pot obviar que una compravenda realitzada fa 30 anys no es pot valorar de la mateixa manera que una altra feta en plena bombolla immobiliària, per exemple. La segona tongada d'adquisicions es va dur a terme els anys 1989, 1990 i 1991 amb l'alcalde Juli Sanclimens.

6

Edificis adquirits per l'Ajuntament de Manresa a la Cerretera de Vic

Compravenda i convenis

L'Ajuntament va adquirir mitjançant compravenda i convenis els números 33 i 35 del carrer Mossèn Jacint Verdaguer i els 106, 108 i 110 de la carretera de Vic per uns 140 euros el metre quadrat de sostre edificable.

La següent operació va ser el 2001 i el 2003, ja amb l'alcalde Jordi Valls, i va passar a ser propietat municipal el número 112 de la carretera de Vic per 501 euros el m2 i el número 104 per 548 euros el m2 de sostre edificable.

Les següents compravendes ja van ser amb l'alcalde Josep Camprubí. A final del 2006 va aconseguir els números 116-118 de la carretera de Vic i el número 39 del carrer Mossèn Jacint Verdaguer en una expropiació que presenta el preu més car: 2.505 euros el m2 de sostre edificable. En una altra expropiació de la propietat (amb sentència judicial) i conveni amb el llogater es van aconseguir els números 114 de la carretera de Vic i 37 del carrer Mossèn Jacint Verdaguer pel segon preu més elevat: 2.202 euros el m2 de sostre edificable.

El març del 2011, amb una altra expropiació amb sentència judicial l'Ajuntament va aconseguir el número 98 de la carretera de Vic, el 29 de Jacint Verdaguer i l'1-3-5-7-9 del carrer Bisbe Comes per 1.296 euros el m2 de sostre edificable.

La darrera operació va ser amb l'alcalde Valentí Junyent, forçada per ERC a final del 2016, i va servir per aconseguir el número 102 de la carretera de Vic a 654 euros el m2 de sostre edificable.

En total, 3.338 m2 de sòl i gairebé el doble de sostre edificable, 6.223 m2, a una mitjana de 835 euros. Tot plegat configura un espai on les finques que donen al carrer del Bisbe Comes i als xamfrans amb la carretera de Vic i Mossèn Jacint Verdaguer són de propietat municipal però estan pendents d'enderrocar (les adquirides el 2011) i queden per comprar els números 100 de la carretera de Vic i 31 del carrer Mossèn Jacint Verdaguer.

GMv2|pTipoComp=fotos&pIdGaleria=588869000cf265542df6bf33|GMv2

Veure Galeria