«Entre caixes i bancs, tot són entrebancs» o «Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit», exclama Manela Iglesias, de 91 anys, tot repassant el refranyer català. És una autèntica as de les frases fetes, i verbalitzar-les no només dóna vitalitat a la llengua, sinó també a la seva memòria. És usuària del programa de Reforç i Estimulació de la Memòria i la Salut (REMS), adreçat a persones grans, bona part de les quals amb una malaltia neurodegenerativa -com l'Alzheimer-, i un dels exercicis que fa ella i els seus companys molts matins és repassar el refranyer.
La gimnàstica del cervell a la tercera edat és una activitat clau per alentir els efectes devastadors de les malalties vinculades amb la pèrdua de memòria que afecten part de la població d'edat més avançada. El projecte va arribar a Manresa fa tres anys per iniciativa de la Fundació Catalunya-La Pedrera, que gestiona l'Espai Social del carrer Caritat.
«La sanitat pública encara no ofereix aquest tipus de servei per a les persones grans i per aquest motiu des de de la fundació ho vam voler impulsar. Els experts que han posat en marxa el projecte tenen clar els efectes positius d'exercitar la ment i asseguren que amb l'activitat diària es pot arribar a posposar les greus pèrdues de memòria d'estats més avançats de la malaltia uns dos anys. Tot i que depèn, és clar, de cada persona», explica la responsable del programes d'atenció a la dependència de la fundació, Mònica Duaigües.
El més preuat
«Quan arribem, el primer que fem és dir el nostre nom i la dia que som. Llavors continuem amb més exercicis vinculats, sobretot, amb la llengua. En certa manera, és com tornar a l'escola», explica Inés Pavia, de 86 anys. Oblidar la pròpia identitat, el record més preuat de cada individu, és un dels moments més durs per al malalt i els familiars, i per aquest motiu dir el nom i el dia és tan important.
El vocabulari té un paper fonamental en els exercicis de la memòria i moltes de les activitats consisteixen a jugar amb les paraules. «Fem sopes de lletres i omplim frases amb noms», explica Paquita Goya, de 86 anys. Alguns usuaris diuen, sense que es noti la recança, que tenen més present records de fa 50 anys que no pas fets i anècdotes de fa unes setmanes o tan sols unes hores, però es mostren satisfets per plantar cara al pas del temps, i la pèrdua de la memòria, amb exercicis mentals.
Quan un dels avis recorda amb tots els detalls algun esdeveniment que ha compartit el grup recentment, rep el reconeixement dels companys. «Escolta, sí que tens bona memòria», li diuen tot bromejant.
A l'Espai Social no ofereixen atenció mèdica i per aquest motiu el requisit indispensable per formar part del projecte és l'autonomia personal. «Quan algú ja té un estadi molt avançat de la malaltia o necessita un servei assistencial que aquí no el podem oferir, ja no el podem atendre», diu Daigües.
«Venir aquí ens entreté perquè podem parlar entre nosaltres i divertir-nos. A part dels exercicis de memòria, també fem treballs manuals o exercicis físics poc intensos i esmorzem», explica Joan Subirà, de 76 anys, mentre mostra orgullós la seva darrera creació amb fang.
Els responsables expliquen que un dels grans èxits del projecte és que aquestes activitats permeten també compartir experiències, perquè estan en contacte persones amb els mateixos problemes i a part de fer gimnàstica mental, també s'alleugen les emocions.
