Molt poques persones, quan se'ls pregunta de què treballen, poden respondre que desviant asteroides perquè no impactin contra la Terra. L'astrofísic de l'Institut de Ciències de l'Espai Carles Moyano Cambero (Manresa, 1986), sí.
Moyano és l'autor principal de la investigació publicada a la revista The Astrophysical Journal sobre les propietats dels materials que componen un asteroide per poder desviar amb eficàcia la seva trajectòria amb un projectil.
De fet, el projectil seria una nau que impactaria contra l'asteroide no per fer-lo esclatar, no duria explosius, «sinó que el colpejaria com una bola de billar per desviar-lo i modificar-ne la trajectòria», explica Moyano.
La nau que impactaria forma part d'una missió de la NASA, i la nau que observaria l'impacte i ho mesuraria tot forma part de l'Asteroid Impact Mission de l'Agència Espacial Europea.
La investigació dirigida per l'astrofísic manresà s'ha centrat en l'asteroide de 18 metres de diàmetre que el 15 de febrer del 2013 va entrar a la atmosfera terrestre a 68.000 quilòmetres per hora i va explotar sobre la localitat russa de Txeliàbinsk, va crear milers de meteorits i va provocar més d'un miler de ferits.
Segons els resultats d'aquest estudi, la composició, l'estructura interna, la densitat, l'elasticitat, la fragilitat i altres propietats físiques de l'asteroide són «fonamentals per determinar l'èxit d'una missió en què es llançaria un projectil per desviar l'òrbita d'un asteroide perillós», explica Moyano
La recerca forma part de l'estudi internacional dirigit per l'Institut de Ciències de l'Espai del Centre Superior d'Investigacions Científiques que aporta informació sobre els efectes que tindria l'impacte d'un projectil sobre un asteroide.
El coinvestigador Josep Maria Trillo assegura que l'estudi de la composició química i mineralògica del meteorit de Txeliàbinsk ha permès conèixer detalls fonamentals sobre la importància dels processos de compactació per col·lisions que han patit els asteroides pròxims a la Terra. Per això els resultats d'aquest treball són molt rellevants per a una futura missió en què s'intenti desviar un asteroide.
Per aquest motiu, l'estudi ha detallat de manera rigorosa i sistemàtica les propietats dels materials que formen l'asteroide de Txeliàbinsk, que és d'una classe coneguda com a condrites ordinàries.
Els investigadors del CSIC el van triar perquè pot considerar-se representatiu dels materials que formen la majoria dels asteroides potencialment perillosos. Els asteroides que poden caure sobre la Terra han sofert gran quantitat de col·lisions abans d'arribar al planeta i això fa que els minerals encara tinguin més consistència.
Les condrites són meteorits no metàl·lics (rocosos) que no han patit processos de fusió o de diferenciació als asteroides dels quals procedeixen. Representen el 85,7% dels meteorits que cauen a la Terra. El seu coneixement aporta claus importants per comprendre l'origen i l'edat del sistema solar, la síntesi de compostos orgànics, l'origen de la vida i la presència d'aigua a la Terra.
Missions en preparació
En l'actualitat hi ha un gran debat sobre com afrontar el risc associat als asteroides en ruta de col·lisió amb la Terra. L'Agència Espacial Europea (ESA) segueix buscant finançament per al desenvolupament del programa conjunt amb la NASA per desviar de la seva trajectòria els asteroides perillosos.
AIDA (Asteroid Impact & Deflection Assessment Mission, per les sigles en anglès) és la missió d'ambdós organismes espacials que té com a objectiu avaluar la possibilitat tecnològica que una nau impacti en un asteroide, desviï la seva trajectòria i eviti que arribi a la Terra.
La prova real de la col·lisió de la nau amb l'asteroide està prevista per a l'any 2022.
