El pare Juan Ángel Artiles (Las Palmas, 1961) va ser ahir a Manresa i a Sallent per explicar a alumnes de les escoles del Pilar i Ave Maria que ell ve d'un lloc -a prop de la frontera entre l'estat independent Timor Oriental i l'indonesi Timor Occidental- on el 40% de la població no té llum, 400 alumnes comparteixen un ordinador i molts adults no tenen document d'identitat i, si en tinguessin, no el sabrien signar. El missioner hi va fer estada amb motiu de la Jornada Nacional de Mans Unides, demà, per recollir fons per a la campanya «El món no necessita més menjar. Necessita més gent compromesa».

Vostè sempre va voler ser missioner?

No, de jove volia ser pilot militar, portar un caça ràpid pel cel. M'atreia la velocitat, però vaig descobrir que allò que realment m'omplia era donar menjar a malalts i ajudar-los.

És passar d'un extrem a l'altre, no?

La vida missionera és un autèntic repte i la Missió és sempre més gran que les nostres capacitats personals.

Què l'ha marcat?

Potser passar els meus primers 7 anys de vida a Guinea Equatorial per la feina del meu pare en una empresa de transports. Allà pujava amb els companys als cocoters, però el més difícil era baixar, sobretot si ens havia vist el pare o la mare. Allà vaig aprendre a veure més enllà del color de la pell.

Vostè és un home d'Església i al mateix temps d'acció.

Tinc una llicenciatura en Teologia Dogmàtica i quan he fet de professor de Religió sóc dels que envien alumnes a setembre. El mestre té una responsabilitat. Sabem allò que ens han exigit o que ens hem exigit. Sant Pau deia que hem de saber donar raó de la nostra fe. Hem de saber diferenciar entre informació i formació.

Quina és, per a vostè, la diferència entre una cosa i l'altra?

La formació no és només informació. Per exemple, amb Internet pots tenir molta informació a l'abast, però si no tens formació no la sabràs relacionar i processar adequadament.

Però la tecnologia ajuda...

Jo era dels que creien que la tecnologia podia reduir les distàncies entre rics i pobres, però ara sabem que les està incrementant.

La globalització és un fet.

Fixi's en una cosa. Quanta gent coneix que es pensa que el que és normal és tenir cotxe? Doncs no hi ha ni un terç del planeta que tingui cotxe. Malgrat la globalització, el món és el nostre petit món. Hi ha molta feina per fer veure que el centre del món aviat serà Àsia o que, com diu la campanya de Mans Unides, no cal més menjar sinó compromís per repartir-lo.