La Fundació Aigües de Manresa -Junta de la Sèquia ha elaborat un projecte a l´entorn dels ramals de la Sèquia. En el treball es defineixen possibles línies per adequar els camins i l´accés a una zona del regadiu manresà poc coneguda, en general - la zona de Vallparadís i Sant Pau-, però freqüentada pels veïns dels barris propers com Sant Pau i la Balconada o la Sagrada Família i Viladordis. I que segurament, va ser molt freqüentada també per Sant Ignasi de Loiola, atès que aquest braçals de la Sèquia (Santa Clara i Viladordis) ja estaven en funcionament en aquella època. L´Ajuntament ha rebut el treball i estudiarà la possibilitat de realitzar les actuacions de millora incloses al treball.

L´estudi ha estat presentat avui a la Masia de Can Font, i ha comptat amb la presència de Marc Aloy, regidor de Planejament i Projectes Urbans; Josep Alabern, vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa - Junta de la Sèquia i Josep Huguet, responsable de l'empresa Catemocions, l´empresa encarregada d´elaborar l´estudi.

El projecte, amb valors culturals i de turisme sostenible, té dos objectius clarament marcats: Per un costat, que es prenguin consideracions essencials sobre el conjunt de Viladordis i la zona de Vallparadís-Sant Pau, i parcials en relació al Poal; i per l´altre, definir unes mesures d´intervenció immediata respecte a la millora de camins i canals, la seva senyalització direccional, la seva senyalització patrimonial; i particularment, tot allò que tingui vinculació amb la figura de Sant Ignasi, des del punt de vista històric o paisatgístic. Per això es contemplen dues dimensions, una naturalística, agrícola i d´infraestructures hidràuliques, i una altra d´històrica- subratllant la Manresa pagesa-, que inclou els elements ignasians. "L´objectiu de la fundació és fomentar i donar a conèixer els canals i ramals que c irculen dins del terme municipal", ha explicat Alabern, motiu pel qual el projecte és tan idoni.

Per la seva banda, Aloy ha volgut posar en valor la protecció dels regadius que es ve fent, en el planejament, des de l´any 1981 i la importància que suposa la integració de la sèquia en l´espai urbà. "Hem trencat la tendència de la sèquia entesa com una molèstia. És indissociable de l´estructura urbana, i cal tenir-ho en compte". Per aquest motiu, el regidor ha volgut recordar que la ciutat s´ha format a partir de dues premisses bàsiques: "els turons i els ramals de la sèquia", dos elements molt característics de la ciutat i, per tant, importants per a la seva planificació urbana.

El treball recull totes les intervencions que s´haurien de tenir en compte per poder adequar la senyalització i l´entorn d´aquesta zona de la ciutat, motiu pel qual Aloy creu que "aquest document és un full de ruta esplèndid per saber com intervenir, i per millorar, explicar i difondre el patrimoni". També hi podem trobar una síntesi divulgativa de la historia de la pagesia a la Ciutat des de l´Edat Mitjana fins al nostres dies. I finalment es fa un recull de propostes de dinamització turística del regadiu, on s´hi inclouen fins a 16 rutes de senderisme on es relaciona a Sant Ignasi amb l´aigua i l´entorn de Manresa. "El que estem fent és una proposta d´endreça de la ciutat periurbana", ha matisat Huguet. I és que per a ell, totes les mesures proposades no són únicament una aposta pel turisme, sinó qu e "el gran beneficiari de tot això és el ciutadà de Manresa". "Tenim un patrimoni viu, singular; una sèquia en altura no n´hi ha gaires al món, i regar amb feixes de topografia inclinada és molt singular", ha volgut remarcar Huguet.

Aquest projecte ha estat lliurat a l´Ajuntament de Manresa, tant als responsables de Territori com els de Turisme i el projecte 2022. El consistori el tindrà en compte a l´hora d´endreçar i senyalitzar aquestes zones i considera que és un bon punt de partida per millorar els camins a l´entorn dels ramals de la Sèquia, ja que es fa una diagnosi i proposa possibles solucions. A partir d´aquí, juntament amb la Junta de la Sèquia, caldrà buscar finançament per implementar les solucions, amb l´objectiu de millorar aquest espai de la ciutat, d´acord amb els objectius de Manresa 2022. "Avui no s´acaba res, sinó que segueix la cadena d´actuacions que anirà fent la Fundació pel Camí Ignasià", ha conclòs Alabern.