Manresa és la ciutat que inverteix menys diners en el manteniment de la via pública, comparat amb vuit poblacions més de dimensions i característiques similars a les de la capital del Bages. El 2016 hi va destinar 13 euros per habitant. És la mateixa xifra que Sabadell, però queda lluny dels 57,6 euros de Granollers o els 59 d'Igualada.

Manresa també se situa en posicions de cua en inversió per habitant i any pel que fa a parcs i jardins, enllumenat públic o biblioteques. En canvi és de les que més diners destina a transport, instal·lacions esportives, habitatge i foment de l'ocupació.

Són dades del portal transparènciacatalunya.cat de la Generalitat de Catalunya que permet fer comparacions entre els pressupostos de totes les poblacions de Catalunya i veure, també, en què destinen els diners públics cadascuna d'elles. Regió7 ha fet l'exercici comparant Manresa, Granollers, Sabadell, Terrassa, Reus, Tortosa, Vic, Igualada i Vilanova i la Geltrú. A escala general la gestió de residus, l'atenció social i el foment de l'ocupació és on van més diners. Pel que fa a la resta, hi ha fluctuacions.

A la cua en via pública

En via pública és on Manresa surt més mal parada pel que fa a la inversió, fet que es constata a simple vista donant un cop d'ull a l'estat de carrers i voreres de la ciutat, que ha provocat queixes de col·lectius com els conductors d'autobusos del transport públic i ciutadans particulars.

El govern municipal també ho ha reconegut. Fa dos anys va encomanar una Auditoria de l'Espai urbà per detectar, prioritzar i programar les accions més necessàries als barris de la ciutat. Segons va assegurar aleshores, l'estudi «neix de la constatació que hi ha mancances i problemàtiques a l'espai públic que cal millorar».

Aquestes deficiències sobre el terreny coincideixen sobre el paper. De les 9 ciutats analitzades Manresa és la que va destinar menys recursos a la via pública el 2016. Els esmentats 13 euros per habitant. La ciutat empata amb Sabadell. Per la cua segueix Reus, amb 15,2, i Terrassa amb 16,1. A partir d'aquí hi ha un increment notable de les inversions als carrers per part de la resta d'Ajuntament amb qui s'ha fet la comparativa. Vic hi va destinar 23,3 euros el 2016; Vilanova, 47,2; Tortosa, 51,1; Granollers, 57,6 i Igualada encapçala el rànquins amb 59 euros per habitant i any.

L'any passat l'Ajuntament de Manresa va anunciar que calien 14 milions d'euros per arreglar els carrers en mal estat a la ciutat, segons l'esmentada auditoria. A final d'any va començar un primer pla de xoc que s'ha de completar al llarg d'aquest any amb una inversió d'un milió d'euros.

La inversió a la via pública a Manresa va experimentar un descens del 74 % entre el 2006 i el 2016 (vegeu Regió7 del 12 de març del 2016). Del poc més del milió d'euros del 2006 es va passar a una previsió de 268.538 el 2016.

En despeses per habitant i any Manresa va coixa en aspectes com parcs i jardins, enllumenat públic i biblioteques. En el primer cas la inversió és de 14.9 euros. Només Tortosa, amb 8,87 euros, té un índex més baix que el de la capital del Bages. De menys a més hi ha Reus (16,18); Sabadell (19,82); Vic (24,02); Granollers (24,55); Ter-rassa (25,35); Igualada (44,66) i Vilanova i la Geltrú (46).

Poca llum

En despeses per habitant en l'enllumenat públic Manresa se situa a la part baixa. Terrassa és qui hi destina menys diners, 15 euros. La segueixen Sabadell (18,37); Reus (18,58) i Manresa (18,72). A partir d'aquí hi ha Vilanova (21,77); Granollers (26,9); Tortosa (27,02); Igualada (45,07) i Vic (57,72).

Les inversions en biblioteques que fan els 9 municipis analitzats són més aviat ràncies. En aquest cas s'ha de tenir en compte que són equipaments que depenen majoritàriament de la Diputació de Barcelona. A Manresa hi ha les del Casino i l'Ateneu de les Bases. Després hi ha les de les associacions de veïns. En biblioteques qui hi inverteix menys és l'Ajuntament de Vilanova, amb encara no mig euro per habitant i any. Llavors vindria Tortosa (6,1); i Manresa (7,2); Reus (10,01); Granollers (10,4); Sabadell (12); Terrassa (12,3); Igualada (12,7) i Vic (17,7).

En promoció turística, habitatge, transport públic, instal·lacions esportives i atenció social primària i foment de l'ocupació, Manresa ocupa posicions de podi.

En ordenació i promoció de turisme, la capital del Bages hi destina 11,9 euros per habitant. Sempre amb dades del 2016. Al seu darrere hi ha Reus (7,9); Tortosa (7.7); Igualada (7,6); Vilanova i Vic (3,9); Terrassa, 2.1; Sabadell, que hi destina un cèntim, mentre que en el cas de Granollers no hi ha dades.

En habitatge la capital del Bages lidera el rànquing amb 20,9 euros l'any per habitant. La segona posició l'ocupa Sabadell amb 13,1 i a partir d'aquí totes les inversions ja són inferiors a 5 euros. Això no vol dir que no tinguin política d'habitatge, sinó que les inclouen en altres partides.

Segona en foment d'ocupació

Manresa és la segona en inversió per al foment de l'ocupació. Té un pressupost de 44,2 euros per habitant que només supera Granollers amb 53,5. La tercera és Sabadell amb 35, i a partir d'aquí hi ha Vic (34,2); Igualada (20); Terrassa (16,8); Tortosa (11,4) i Vilanova (0,2). De Reus no es disposen dades d'aquest capítol.

La capital del Bages també destaca pels diners que destina al transport públic urbà. És el tercer que hi posa més recursos. La llista, en aquest cas, l'encapçala Vilanova i la Geltrú (29,74); Terrassa (29,34); Manresa (24,96); Sabadell (24,8); Reus (14,45); Vic (12,35); Granollers (11,16); Tortosa (6,82) i Igualada a la cua (0,37).

Manresa també és tercera en inversió per habitant i any en atenció social primària, amb 79 euros. En aquest cas són Terrassa (97,5) i Sabadell (80,5) les que hi ha al capdavant. A continuació hi ha Reus (77,3); Igualada (75,2); Granollers (61,9); Vilanova (56,9); Vic (55,6) i Tortosa (47,4).

En l'apartat d'instal·lacions esportives qui guanya per golejada és Igualada (46,94). Sabadell s'enduria la plata (29,27) i Manresa el bronze (27,82). A partir d'aquí vindrien Reus (23,92); Granollers (21,02); Vilanova (17,26); Terrassa (11,09); Tortosa (9,47) i Vic, que no arriba a l'euro.

De la meitat en avall

En neteja viària i recollida, gestió i tractament de residus, Manresa és a la meitat en avall. En neteja la capital del Bages dedica 45,8 euros per habitant i l'any. Igualada (74,6) i Vic (63,4) són els qui es gasten més diners, juntament amb Reus (61,1); Sabadell (52,2); Granollers (33,6); Tortosa (33,5); Terrassa (25,8) i Vilanova (1,2). Precisament és Vilanova qui té una partida pressupostària més important en la recollida, gestió i tractament de residus, que és on els ajuntaments destinen més diners juntament amb l'atenció social. En aquest cas Vilanova hi destina 146,83 euros per habitant i any. A continuació hi ha Igualada (85,67); Sabadell (78,64); Reus (72,01); Manresa (69,43); Terrassa (64,39); Vic (63,72); Granollers (61,33) i Tortosa (61,27).

Les inversions en protecció i gestió del patrimoni històric i artístic són gairebé testimonials a tots els ajuntaments analitzats tret del de Reus, on hi destinen 26,5 euros.