A Manresa hi ha quaranta persones de dotze nacionalitats diferents vivint a l´antiga casa de les germanetes dels pobres, al carrer de les Saleses, on van començar a arribar l´octubre passat. L´estada d´aquests refugiats la gestiona l´ONG Dianova. L´hermetisme de l´entitat en comparació d´altres llocs a l´hora d´obrir les portes per parlar amb els acollits -un hermetisme avalat pel ministeri responsable, de Treball i Seguretat Social- juntament amb les denúncies que va rebre per problemes en una casa que porta a prop de Madrid, han generat suspicàcies vers la seva manera de treballar.
Regió7 va parlar aquest dimecres, al carrer, amb un parell de les famílies que viuen a la casa de refugiats de Manresa. Una és de Geòrgia i l´altra és de Veneçuela. Es van explicar de forma anònima, sense donar noms ni sortir a cap fotografia, atès que sobre totes dues pesa una amenaça de mort. Van assegurar que estan ben ateses i que, per ara, no tenen cap queixa. Ambdues es mostraven agraïdes pel tracte que estan rebent a Manresa. «Ens sentim ben acollits», van dir.
La família de Geòrgia la integren un matrimoni amb un fill de 15 anys. Tot i que només fa dos mesos que aprèn castellà, la mare va entendre la majoria de preguntes d´aquest diari i va fer entenedores la majoria de respostes. Fa tres mesos que viuen a Manresa. Explicava que «m´agrada viure aquí perquè el meu fill juga a futbol, aprèn anglès, va a la piscina, va a l´institut... Jo he començat a estudiar castellà i català, però, primer, em dedico més a l´un i després faré l´altre perquè si no m´explotarà el cap», feia broma. I afegia que no s´avorreixen. «Aquí cada dia hi ha activitats o excursions a la muntanya. Estic estudiant la tradició i la cultura de Catalunya i, a partir del març, aniré a fer un curs a Barcelona per ser monitora de nens perquè vull treballar. Per això estudio matí, tarda i nit, per tenir els certificats» i poder trobar feina, recalcava.Normalitat en el servei
Assegurava, quant a l´atenció que estan rebent de Dianova, que tot funciona correctament: «el menjar és normal i l´habitació és normal». I, sobre la convivència amb la resta de refugiats, que, malgrat que hi ha famílies de molts llocs, «d´Ucraïna, d´Armènia, de Veneçuela, de Síria, d´Aràbia», no hi ha hagut cap problema.
En el seu cas, van haver de marxar de casa perquè el seu marit era el conductor d´un responsable polític a Geòrgia. El 2008 hi va haver enfrontaments entre aquest país i Ossètia del Sud en els quals va acabar intervenint Rússia i que encara no s´han resolt del tot. «Per això som aquí. I perquè el meu fill tingui un futur».
No saben on aniran quan s´acabi el mig any de la primera acollida, en les properes fases, que ja seran d´arrelament i que, entre d´altres, significaran proporcionar-los un habitatge i que puguin ser cada vegada més autònoms. «Madrid, no. Només pensem en Catalunya perquè ens agrada. Barcelona, Sabadell, Manresa... Encara no ho sé, però hi penso molt», deia la mare. Comentava que va tenir un càncer de pit i que ha de fer teràpia. «Aquí em fa un control i seguiment una doctora i va tot molt bé. Em fan mamografies, anàlisis i em posen una injecció pel tema de la metàstasi». Durant aquesta primera etapa, cada mes reben «50 euros per persona adulta i 20 pels nens» per a les seves despeses personals.
«Córrer per la teva vida»
La família de Veneçuela va arribar el 21 d´octubre passat al centre d´acollida de Manresa. Van ser els primers. Són refugiats perquè «tenim una amenaça de mort sobre la família. Un pot aguantar el que sigui però, quan veus que la mort s´acosta i que va de debò, el que et toca fer és córrer, córrer per la teva vida», explicava el pare a Regió7.
En aquest cas són sis persones: una parella amb una filla i el seu marit, i dos fills més petits; un nen que va a l´escola Ítaca i una noia que va a l´institut Lacetània.
El pare va valorar positivament el tracte que estan rebent de Dianova. «Ens tracten bé. El personal, els integradors i els professors, són bona gent. Es preocupen per nosaltres, per si mengem, per si no mengem. Jo sóc celíac i es preocupen per si em porten el menjar que vull i els sap greu si no me´l porten». El menjar funciona amb un servei de càtering a cura de la Fundació Germà Tomàs Canet de l´Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, propietari de l´antiga casa de les germanetes dels pobres on hi ha els refugiats, però estan fent obres a la cuina de l´edifici per cuinar el menjar in situ, ha explicat el coordinador de Dianova a Manresa, Antoni Tort.
Bona convivència
El pare de la família veneçolana també posava nota a les instal·lacions. A l´habitació, a les dutxes, a la calefacció, «que va funcionar des del primer dia perquè, si no, ens hauríem congelat. Qualsevol detall que els diguis, com ara que es tapa el bany o que no surt aigua calenta, ho revisen de seguida i ho arreglen. Pot ser que s´hagi dutxat algú abans i que hagi gastat tota l´aigua calenta, però no és perquè no funcioni». Quant a la convivència amb la resta de famílies, apuntava que és bona. «Jo em porto bé amb tots. Ens comuniquem amb senyals i els ensenyo espanyol i els dic que han d´aprendre l´idioma per poder-se defensar, sempre respectant la seva cultura i ells respectant la meva».
Reconeixia que l´amoïna el futur i que per això està fent un curs al Servei d´Ocupació de Catalunya «per poder-me integrar tan aviat com pugui a la societat. La meva experiència ha estat bona, però em preocupa què faré quan tingui l´oportunitat de treballar».
Com la família georgiana, ells també tenen clar que es volen quedar a viure a Catalunya. En concret, a Manresa, perquè «ens han tractat bé, ens agrada la ciutat i ens sentim bé amb vostès». «Gràcies», va dir abans de marxar.
