Ignasi Ribas convida a dubtar de tot allò sense fonament, al pregó de la Llum

Durant la seva intervenció, llargament aplaudida per un públic que es va posar dret i que atapeïa la sala, Ribas va fer un breu recorregut per la seva història personal i familiar, i el seu lligam amb la ciutat «més enllà del fet evident de tenir el nom més manresà que es pot tenir». També va rememorar les seves primeres observacions de l'Univers. «Quan tenia 11 o 12 anys vaig saber del cert que aquesta era la meva vocació».

Fascinació encomanadissa

Ribas va traslladar al públic la fascinació que pot causar l'observació i l'intent d'entendre l'Univers. «Quedo captivat quan penso que allà hi ha reunides centenars de milers de milions d'estrelles com el nostre Sol, segurament moltes amb planetes al seu voltant, potser alguns amb éssers vius i, tal vegada, fins i tot amb éssers intel·ligents». «Són la poesia i la ciència reunides», va afirmar. També, una «sensació de petitesa i infinit».

Va explicar que la seva feina i la seva motivació té com a objectiu final «entendre el lloc que ocupa el planeta Terra en el context de l'Univers vivent. I de passada potser aconseguirem que la humanitat faci un pas endavant per prendre consciència col·lectiva i deixar de banda l'individualisme i l'egoisme».

L'astrofísic va afirmar que l'educació, en el sentit més ampli, és l'element més essencial per «garantir-nos un futur millor». Juntament amb el foment de l'esperit crític, «ens permetran formar criteri i deixar de banda la demagògia i, fins i tot, la mentida usada per tal d'aconseguir finalitats polítiques». Per a Ribas, «cal que posem en dubte aquelles coses que ens volen fer creure sense fonament». La ciència ho fa, va remarcar, ja que «tot es pot posar en dubte. Tots els fonaments, per sòlids que siguin, han d'estar sotmesos a escrutini constant».

També va comentar que «hem de ser capaços de tenir la força i l'empenta per tirar endavant els objectius que ambicionin i desitgin una majoria dels ciutadans, com a expressió màxima de la democràcia, sense pors ni amenaces». Com van fer els manresans que fa 700 anys van decidir construir la Sèquia, va dir.

La llum tènue

Com a científic que és, es va submergir en el fenomen de la Misteriosa Llum de Manresa. Va afirmar que «estic segur que hi ha una explicació natural o humana, però el que voldria destacar és l'astúcia dels manresans per treure partit d'aquesta circumstància». Va continuar dient que mai no gosaria parlar malament de la llum perquè «la meva feina hi té una relació directa». L'astronomia, va dir, ho basa absolutament tot en l'observació de la tènue llum dels astres, planetes, estels, nebuloses i galàxies. Però també cal tenir els peus a terra, va aconsellar.

Va acabar el pregó dient que «és indubtable que per aconseguir una societat més lliure i democràtica haurem de deixar-nos guiar per la llum, la llum de l'educació, del coneixement, i avançar decidits i sense por, amb l'esforç de tots».

L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va cloure l'acte remarcant que amb valors com la passió, la inquietud, la innovació, la unió i la humilitat es poden afrontar els reptes de futur amb expectativa d'èxit. Del discurs de Ribas va destacar les seves reflexions sobre l'educació i la democràcia. Una societat culta i formada sempre serà més lliure i democràtica, va dir. Finalment, va assegurar que Manresa es mereix «recuperar la seva esplendor», una tasca que és de tots.

Entre els convidats que van assistir al pregó hi havia l'alcalde de Solsona, David Rodríguez; la senadora Mirella Cortès i la diputada Adriana Delgado. També els exalcaldes Juli Sanclimens i Josep Camprubí.

Els actes de les Festes de la Llum van començar la setmana passada, però el pregó indica l'inici del gruix d'activitats més destacades. Els dies 24 i 25 se celebrarà la Fira de l'Aixada.