No em sembla que estigui a l´altra banda del món fins que no miro un mapa i veig que realment sóc a milers de quilòmetres de casa». Exactament a 9.606 quilòmetres de Manresa. Aina Rosell Hernández, de 21 anys, estudia a Corea del Sud. Fa l´últim curs del grau d´Estudis d´Àsia Oriental en l´especialitat de japonès. Dominar un idioma nou com el coreà, l´experiència vital que suposa i la cultura de l´entreteniment coreà, la van dur a Seül.
Estudia a la universitat de Hanyang. Va optar per Estudis d´Àsia perquè feia un parell d´anys que estudiava japonès i perquè estava interessada en aquesta cultura. «He anat a parar a Corea perquè, tot i que estava estudiant japonès, i ho continuo fent, vaig pensar que podria aprendre un idioma nou». Confessa que li costa parlar japonès i coreà, però que els entén i els llegeix sense problemes. «Quan he de mantenir una conversa, per petita que sigui, he de pensar molt abans de dir una frase».
Explica que s´ha hagut d´acostumar a una vida completament diferent de la que duia a Manresa, «començant per espavilar-me sola» en tots els aspectes. També en el menjar. Comenta que sol ser picant i inclou moltes verdures i l´inevitable bol d´arròs. «Trobo a faltar el menjar que és tan fàcil d´aconseguir a casa com el fuet, el pernil salat i el pa amb tomàquet». També la pasta, que «aquí és caríssima». Diu que el pitjor de parlar amb casa «és veure què mengen. De cop i volta necessites menjar coses que cinc minuts abans ni recordaves».
Confirma la fama que els coreans treballen o estudien al límit. Al carrer no es veuen alumnes de secundària. «Estan estudiant tot el dia. Em fa por veure els llibres que utilitzen cada semestre». Comenta que l´estada a Seül també li aportarà canvis personals. «Quan ets a un país tan diferent has d´aprendre a defensar-te per tu mateixa, a plantar-te en un món desconegut i això força certs canvis». Tornarà a l´estiu. «No tinc el bitllet de tornada perquè vull viatjar per Corea i anar al Japó».
