L´Institut de Ciència de Materials de Barcelona del Consell Superior d´Investigacions Científiques (CSIC), que dirigeix el científic manresà Xavier Obradors, lidera un consorci internacional que ha obtingut aplicacions que podrien revolucionar la producció d´energia renovable.

Concretament, ha aconseguit produir 600 metres de cinta superconductora amb un procés que redueix el cost de producció dels materials superconductors, en simplifica l'arquitectura i millora la seva capacitat en alts camps magnètics a diverses escales de temperatura.

També ha obtingut resultats significatius per a la recerca magnètica avançada.

A llarg termini, el projecte farà que l´energia renovable sigui més competitiva gràcies, per exemple, a la possibilitat de tenir generadors eòlics més barats i que produeixin una major quantitat d'energia.

Prototit de generador fabricat amb materials superconductors

Eurotapes compta amb la participació d´investigadors destacats en l´àmbit dels superconductors, a més de la implicació d´empreses i universitats líders a nivell global. A més de l´ICMAB-CSIC, la Universitat Autònoma de Barcelona el Centre Tecnològic LEITAT i les empreses OXOLUTIA i LA FARGA, hi participen les universitats de Cambridge, Anvers, Gent, la Universitat Tecnològica de Viena, la de Cluj-Napoca; L´agència nacional italiana ENEA, l´Institut d´Enginyeria Elèctrica de l´Acadèmia Eslovaca de Ciències, l´Institut Leibniz IFW Dresden, l´Institut Néel del CNRS, l´Institut Tecnològic de Karlsruhe així com les empreses BRUKER, THEVA, DNANO, EVICO i NEXANS.

Un projecte líder

S´han presentat a Barcelona els resultats del projecte Eurotapes sobre superconductivitat en una roda de premsa que ha comptat amb la participació del coordinador del projecte, el manresà Xavier Obradors; la responsable del departament de superconductivitat de l´ICMAB, Teresa Puig; el director executiu d'OXOLUTIA, Albert Calleja; i el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas.

Eurotapes és un dels projectes de recerca sobre superconductivitat més importants d'Europa i està demostrant excel·lents resultats per a aplicacions industrials en sectors com l´energètic, l´aeronàutic o el transport.

El projecte, on hi ha implicats més de 20 socis que inclouen universitats, centres de recerca i empreses de 8 estats membres de la UE, està coordinat des de Catalunya.

El consorci internacional d'Eurotapes porta quatre anys i mig investigant un nou sistema per produir cintes superconductores més barates i eficients, i provant la seva aplicació en diferents camps, com ara el de les energies renovables. Eurotapes té un pressupost de 20.133.695 euros, del qual prop d'un 75% s'ha finançat través del Setè Programa Marc de Recerca de la UE.

Més eficiència

El projecte ha treballat en les aplicacions industrials dels superconductors i han aconseguit fabricar cintes superconductores, que es poden utilitzar en molts àmbits de la ciència, com la fabricació d'imants per a camps magnètics elevats, generadors eòlics o sistemes elèctrics destinats a l'aeronàutica.

Els superconductors s'utilitzen en molts àmbits, com per exemple el de la salut, amb la ressonància magnètica o l'ús d'acceleradors per a alguns tractaments de malalties com el càncer, o fins i tot en àmbits més innovadors com construir avions elèctrics en el futur, que necessita sistemes més eficients que els actuals.

Malgrat això, el projecte s'ha centrat bàsicament en les aplicacions dels superconductors en l'energia i la gran ciència.

El coordinador del projecte, Xavier Obradors, ha explicat que Eurotapes és un "projecte europeu de referència de superconductors", resultat de la col·laboració entre el món acadèmic i la indústria.

"Les cintes superconductores poden fer passar 100 vegades més corrent que la fibra de coure", ha informat Obradors, i això permetrà "transportar molta energia i disminuir el cost de producció d'aquesta cinta".

Obradors ha expressat que amb el projecte, han demostrat ser capaços de desenvolupar aplicacions industrials dels materials superconductors, que aquestes "són aplicables i les podem portar al mercat".

A més, ha vaticinat que les "xarxes eòliques començaran a generar aquests sistemes molt ràpidament", i que s'implementarà en uns "quatre o cinc anys, que en l'àmbit de l'energia és un període molt curt".

Impacte en la transició energètica

Segons el coordinador d'Eurotapes, els resultats del projecte tindran "un impacte molt gran en la transició energètica" i, a més, es podran aplicar a altres sectors.

La responsable del departament de superconductivitat del ICMAB-CSIC, la professora Teresa Puig, ha subratllat que "han sorgit altres projectes relacionats amb les cintes superconductores gràcies a l'avanç d'Eurotapes".

Aquests projectes se centren en "aconseguir mètodes de baix cost i augmentar les prestacions", encara que també estan relacionats amb el "repte energètic" i amb els molins eòlics.

El director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, ha destacat que encara que "els fons europeus són modestos, poden suposar un canvi important en el desenvolupament de certes polítiques que necessitem de manera urgent en la Unió Europea".

Tarradellas ha comentat que el projecte Eurotapes està dins de les prioritats del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, de crear una unió energètica i permetre el canvi d'un model energètic basat en els combustibles fòssils a un model centrat en les energies renovables.

També ha afegit que projectes com Eurotapes, contribueixen al creixement econòmic i a la creació de llocs de treball.

Un exemple de les aplicacions desenvolupades a partir del projecte és l'empresa tecnològica Oxolutia, derivada de l'ICMAB, que és part del consorci de Eurotapes i que està industrialitzant les cintes superconductores.