Un luxímetre és un aparell que permet mesurar de forma senzilla i ràpida la il·luminació real, no la subjectiva. Aquesta part final de la definició és important. Il·lustrant aquest reportatge hi ha un mapa luxomètric elaborat per l´Ajuntament de Manresa que jerarquitza, carrer a carrer, el nivell d´il·luminació nocturna en una forquilla que va entre els 5 luxs o menys i els 35 luxs o més. A primer cop d´ull, el mapa lumínic mostra un barri vell més il·luminat que la resta de Manresa.
El mapa luxomètric és un gresol que ofereix moltes lectures.
A primer cop d´ull es pot apreciar que els carrers il·luminats amb menys de 5 luxs són una franca minoria.
La il·luminació més potent es concentra al nucli antic i artèries principals del centre.
A l´entorn del rovell de l´ou en sentit ampli hi ha abundància de colors verds, grocs i roses d´entre 5 i 25 luxs.
Per fer-nos una idea, 3 luxs seria el límit obscur del crepuscle un dia amb el cel sense núvols. 50 luxs és una il·luminació estàndard a la sala de l´habitatge familiar. 100 luxs són els que té un passadís en una zona de pas.Els punts amb menys llum
El mapa de valors luxomètrics detalla una quinzena de punts de la ciutat que són els que tenen una il·luminació pública més minsa.
Entre ells trobem el parc de Sant Ignasi i el tram final de la pujada al parc del Castell (Puigterrà).
També el tram no urbanitzat del carrer de l´Arquitecte Montagut, un espai pròxim a la Fàbrica Vermella del sector de Sant Pau i, per allà a prop, un tram de la car-retera de Manresa a Abrera; part de l´entorn de la plaça d´en Lluís Isern de Cal Gravat i l´enllaç d´aquest barri amb el polígon industrial de Bufalvent; un petit espai a la Balconada pròxim al passeig de Sant Jordi; el passatge de la Trieta al barri de la Sagrada Família; el carrer de la Sèquia entre la carretera de Vic i el passeig de Pere III, un espai interior del Xup, part de l´accés a la barriada de Sol i Aire; els darreres del cementiri municipal, part del vial que hi ha anant cap a la barriada de Miralpeix i espais del polígon industrial dels Dolors.
Al centre de la ciutat, els vials acolorits de marró (corresponents a més de 35 luxs) sovintegen. En cap altre punt de Manresa n´hi ha més, ni de forma més concentrada.
Això és el que marca el luxímetre, però aquest aparell és incapaç de mesurar que en dos carrers amb la mateixa il·luminació pública la sensació d´inseguretat pot ser diferent si hi ha botigues tancades, edificis buits o si hi ha un paisatge humà amb el qual no se senti identificat. El luxímetre només registra dades, no sensacions.
Murs d´ombres
Un altre aspecte que cal tenir en compte són els murs d´ombres, els espais de penombra que es generen quan es passa d´un espai de la ciutat il·luminat a un determinat nivell a un altre de menys claror.
Si tot un barri o un sector ampli de la ciutat tingués el mateix nivell d´il·luminació això passaria molt menys.
Trencaclosques
Com es pot observar al mapa de valors luxomètrics, hi ha un veritable trencaclosques que el que cerca és ajustar el nivell d´il·luminació a la intensitat d´utilització de l´espai públic.
Aquest plantejament, però, fa que a vegades no hi hagi només salts de 5 luxs amunt o avall, sinó més grans, que generen una percepció de penombra.
Un exemple clar és el que es dóna quan es passa de la Plana de l´Om, amb més de 35 luxs, al primer tram del carrer d´Alfons XII, on n´hi ha entre 25 i 30 luxs. Si el pas fos del color marró adjudicat a espais amb més 35 luxs al color vermell (entre 30 i 35 luxs) no hi hauria tanta sensació de foscor.
La situació encara és pitjor a la connexió de la plaça de la Reforma amb Alfons XII o al pas de la Muralla del Carme a la plaça dels Infants, on no hi ha un salt ni dos de nivell, sinó cinc.
