L'any 1891, quan es va decidir fer l'assemblea general de la Unió Catalanista, que, finalment, no es fa celebrar fins al març del 1892, ja es va escollir Manresa, que aleshores era la quarta ciutat de Catalunya des del punt de vista demogràfic i econòmic.

Segons l'historiador Francesc Comas, la tria de la capital del Bages va ser fruit d'una suma de diversos factors. «D'una banda, les Bases tenen una actitud molt descentralitzadora: es parla de comarques. I una ciutat que no fos Barcelona i que fos important, era Manresa». Un altre motiu va ser que «hi havia la Lliga Regional de Manresa, que era molt activa, amb una sèrie de prohoms de la ciutat que van participar a les Bases i que editaven un diari, el Setmanari Català, que està considerat un dels primers de l'època». A més a més, la ciutat era coneguda com «la Covadonga catalana, pel mite del seu ressorgir a l'època del Al-Mansur i de la guerra del Francès». I tenia tren, la qual cosa va facilitar el transport a les persones que hi van assistir, moltes de les quals de Barcelona. L'impacte ciutadà, però, «va ser mínim».